Un dream team del teatre català
Josep Maria Miró, Esteve Soler, Victoria Szpunberg, Jordi Casanovas, Marta Buchaca i Guillem Clua, entre d’altres, formen part de la que molts ja anomenen la millor quinta del teatre català. L’equivalent teatral al Dream Team de Johan Cruyff. Són el darrer boom de la dramatúrgia catalana, la llavor que ha provocat el naixement de desenes de noms, desenes d’autors, que a dia d’avui, encara malden per obrir-se camí. Són hereus de Sergi Belbel, Lluïsa Cunillé i Jordi Galceran. Nets de Josep Maria Benet i Jornet. Són autors que es van veure obligats a ser els seus propis directors, autors que, a diferència dels seus predecessors, no ho van tenir tan fàcil per triomfar. Ni aquí ni a fora. Però ho han aconseguit.
Tots els llenguatges
El boom ja ha passat i, a hores d’ara, els nostres Koeman, Guardiola, Bakero i Stoichkov ja no necessiten l’estrena a Barcelona per sobreviure. De fet, comença a ser més habitual veure’ls estrenar (abans) a Madrid o Amèrica Llatina. Perquè la roda no s’aturi, per aconseguir arribar al Barça de Guardiola, Temporada Alta fa anys que aposta per l’autoria catalana. Sigui en el llenguatge que sigui: text, dansa, circ o creació contemporània. De fet, des del seu naixement ara fa vint-i-set anys, el Festival exerceix com a motor de l’escena catalana.
Un bon exemple el trobem, per exemple, en el Torneig de Dramatúrgia Catalana, que enguany arriba a la vuitena edició. Un combat que no només s’ha exportat a les Illes Balears, País Valencià, Madrid i Amèrica del Sud. També ha estat el germen d’alguns dels grans èxits de la dramatúrgia catalana dels darrers anys com El crèdit de Jordi Galceran, Smiley de Guillem Clua o Red Pontiac de Pere Riera. Un altre exemple: el premi Quim Masó, creat l’any 2006 per impulsar la producció i l’exhibició de muntatges teatrals en llengua catalana.
Enguany, tant en l’àmbit textual com el no textual, les xifres parlen per si soles: Temporada Alta presenta 58 muntatges de creació i dramatúrgia catalana –comptant tots els gèneres i tipus d’espectacle– i 23 produccions i coproduccions. Una barreja de creadors i companyies consolidades i noves apostes.
Després d’anys més centrada en la direcció, Carol López presentarà Epodermis, un text escrit i dirigit per ella mateixa, que analitza la necessitat humana de menysprear i abusar dels altres. Clemente, per la seva banda, serà al Festival amb una de les grans sorpreses del 2015: Ventura.
Teatre de proximitat portat a l’extrem. No serà l’únic retorn. El gironí Ferran Joanmiquel –habitual del Festival–, presentarà El color
de la llum, el primer espectacle del cicle de teatre Verbatim que ell mateix coordina i que ja vam poder veure l’any passat.
Nova fornada
Joan Yago –després de l’èxit de Fairfly– estrena nou text (Els ocells) amb La Calòrica, la seva companyia. Aquest és, per cert, un dels noms que no podeu oblidar de la nova fornada de dramatúrgia catalana. Yago no serà l’únic jove dramaturg present en les coproduccions del Festival. Marc Angelet i Jumon Erra presentaran Mili KK i l’actor Ivan Benet, en col·laboració amb Víctor Borràs, s’estrena en l’escriptura teatral amb La lleugeresa i altres cançons.
Una altra que farà ‘doblet’ teatral al Festival serà Carlota Subirós, amb dues peces aparentment oposades: Un lluita
constant i La llavor del foc. La primera és, de fet, un exercici de memòria viva creat amb la companyia, La Ruta 40. La segona, que ja es va poder veure l’any passat al Festival, és una petita meravella del teatre familiar creada amb l’actor catalano-gambià Babou Cham. No és l’única coproducció que s’emmarca en el teatre familiar. El certamen també ha apostat per El senyor petit, dirigit per Anna Roca i escrit per Anna Maria Ricart.
Altres coproduccions són Amnès(i)s(t)ia
(d’IT Teatre i Ben Chikha), TROIA, una veritable odissea de Cor de Teatre i El cos es
cola (El mètode Fermington). Aquest últim és, de fet, el resultat del projecte A Tempo, Arts i Formació, que impulsa la Fundació La Ciutat Invisible dins el Festival Temporada Alta.
Cedó serà, juntament amb Marta Buchaca, Daniela Feixas i Carla Torres, una de les autores de una nova edició –amb nous textos– de Llibràlegs, una de les propostes més consolidades del Festival. I si parlem de noms consolidats no podem oblidar Àlex Rigola, un dels millors directors del panorama actual. Temporada Alta coprodueix la seva instal·lació sobre la violència de gènere anomenada MACHO
MAN. Més noms: Sergi Belbel dirigirà
Kassandra, de l’uruguaià Sergio Blanco. Un altre nom que no podem oblidar si volem estar al dia de la dramatúrgia internacional. A més, Juan Carlos Martel presenta Una
Ilíada, un monòleg de Lisa Peterson i Denis O’Hare a partir de la Ilíada d’Homer.
I encara més creacions catalanes presents al Festival: Alba de Marc Artigau, guanyadora del darrer Quim Masó,
Wohnwagen del joveníssim Col·lectiu VVAA, el monòleg de Bruno Oro Immortal –escrit per Marc Angelet i Alejo Levis–, Les coses
excepcionals, el darrer espectacle de la companyia de Pau Roca, Sixto Paz; La set i la
revolució, creació conjunta de Piero Steiner, Andrés Corchero, Pep Ramis i Enric Ases, i
Calla, Hamlet, Calla, encàrrec de Temporada
Alta a Carla Rovira.
El Festival produeix i coprodueix un ampli ventall de muntatges per entendre i potenciar la creació catalana