Contra la violència de gènere

Des que el maltractament domèstic va passar a dir-se violència de gènere i els organismes públics van redoblar mitjans per a l’elaboració de registres, estadístiques i programes socials relacionats amb aquesta xacra –tants anys silenciada i avui, per fi, visible i penalitzada–, l’art i la cultura, sempre crítics, s’han servit de la creació per estendre el debat a tota la societat, més enllà dels entorns estrictament mediàtics o judicials. I, en aquest context, les arts escèniques, vives, participatives, s’han distingit per ser les més actives i transformadores: després el públic a trobarhi una solució.

També la cartellera ha acollit espectacles que exposen la realitat d’una violència de gènere que sovint supera els estereotips. És el cas de Només una vegada, de Marta Buchaca, primer lliurament de la trilogia teatral sobre el maltractament que prepara l’autora –vist al Grec i, ara, a Salt. El primer estereotip que dinamita el text té a veure amb el perfil de la parella protagonista: ell i ella són escriptors, intel·lectuals amb una professió liberal, i no gent sense estudis ni recursos per resoldre de manera civilitzada una discusió conjugal; el segon, la reacció de la víctima de l’agressió: tot i ser una dona amb formació que condemnaria sense parpellejar un home que bufetegés la seva companya, ella exculpa el seu agressor i, fins i tot, el justifica. Anna Alarcón, Maria Pau Pigem i Bernat Quintana interpreten el drama, que compta amb música de la pianista i compositora Clara Peya. Posseïdora d’una força escènica incontestable, Peya, que amb la seva companyia Les Impuxibles ja va abordar la violència contra la dona a Aüc

- el so de les esquerdes, porta al Festival de Tardor de Catalunya, a més, Estómac, el seu vuitè disc, visceral i feminista com tots els treballs de l’autora.

Silenci imposat

I la directora d’escena de l’Aüc de Les Impuxibles, Carla Rovira Pitarch, carrega novament contra el silenci imposat per la societat (i que afecta a moltes dones que amaguen el seu dolor) a Calla, Hamlet, Calla, una producció de Temporada Alta amb creació de Rovira, Laura Blanch Bigas, Ramon Bonvehí Rosich i Pau Masaló Llorà, també intèrprets. La proposta transforma el cèlebre ser o no ser de la tragèdia shakespeariana en callar o no callar, per parlar, i molt, de la llibertat d’expressió i dels seus possibles límits.

En una programació que escolta el crit de les dones maltractades, no podia faltar

Rebota rebota y en tu cara explota (Premi de la Crítica de les Arts Escèniques 2017 en la categoria Noves Tendències), treball d’Agnès Mateus i Quim Tarrida que suma

performance, audiovisual i altres disciplines per denunciar la violència de gènere. Un manifest escènic rotund.

Tot plegat, teatre de text, concert, creació col·lectiva i performance d’alta intensitat liderat per dones que denuncien les agressions a dones. Malauradament, la lluita feminista continua sent cosa d’elles, fins i tot en la creació escènica. Per sort, però, hi ha excepcions destacades, com Quim Tarrida, coautor de Rebota... o Àlex Rigola, artífex d’una instal·lació interactiva que ocuparà el Saló de descans del Teatre Municipal de Girona del 16 al 25 de novembre (dijous a diumenge, diversos horaris). MACHO MAN, títol de la proposta, és un espectacle-itinerari en què el públic travessarà diferents espais, físics i emocionals, vinculats a la violència masclista. Un viatge torbador.