La Vanguardia

ELS MOTS ENCREUATS

- Màrius Serra

HORITZONTA­LS 1 Poden ser sexuals o olímpics. Esclaus espartans que gairebé eren vistos com uns pilotes. A les portes de Plegamans comença a ploure. 2 El primer de tots. Concloure a la taverna. Que val, també, per parlar d’hisenda. 3 El grup de peixos d’aspecte aplanat que inclou la rajada o el tauró. Fa la migdiada el bestiar a l’ombra. 4 Tirem sense vocalistes. Esberla el tronc d’un arbre amb la destral d’un aizkolari. Septentrió. 5 Facin surar. Que té un tacte molt poc llis. La més vibrant de l’alfabet. 6 Ribes sense petons. Ho rosegui com un rosegador. Vent que ve del sud. 7 Porc amb aspiracion­s d’espia. Filtres per porgar el gra. Mames sense ajuntar els llavis en cap moment. 8 Sofre. Que té el mateix nombre d’estils que de sèpals, pètals i estams. Gossos. 9 Enganyeu. Arribar a controlar un espai. 10 Si no camina, fa caminar. Deixats en un segon pla. La nota musical més vàcua. 11 El cap de l’Ismael. Fereixi algú fins deixar-lo fet un sant llàtzer. Palmereta. 12 Deixat per mort, sobretot a la xarxa. Sortirà. Est. 13 Les europees més repolides. Fan la feina cromàtica de Sant Martí. 14 Temporades. Aixeca la bandera en senyal de salut. El punxó més odiat pels pollastres.

VERTICALS 1 Combateres en una justa medieval. Aixeca les potes davanteres, encabritat, com un cavall per les festes de Sant Joan a Ciutadella de Menorca. 2 Ens cal per respirar. Metalls que repeteixen Er. S’ho posin a la boca amb una voluntat clarament experiment­al. 3 Em tranquil·litzo. Tapir sense cap. Treu la llet d’una vaca mitjançant el mètode tradiciona­l. 4 Soca anaeròbica. Fer la feina de sant Martí. Dies sense albada.

5 Mesura la llargària de l’embarcació. Clients de radiofonis­ta. 6 L’ocell sagrat dels egipcis. Apèndix del mesotòrax que cobreix les bases de les ales anteriors dels lepidòpter­s. Crit d’alerta. 7 La nota musical que sona per damunt del sol. Ho escantoni. D’Efes. 8 Els exàmens més temuts. El feu tornar agre. Sofre. 9 Creu. Cartografi­ar. Descendeix­is.

10 Ressò literari italianitz­ant. Riscle. El pecat capital dels irlandesos.

11 Gos que arrossega tots els paràsits del món. Neoarameu dedicat a la veueta dels iphones. 12 Traient part tendra i brots nous, una planta. Llar. 13 Digerir. Pregarà. El mallorquí.

14 Amants d’apropiar-se d’allò que no és seu. No gens llunyà en el temps.

 ??  ??

Newspapers in Spanish

Newspapers from Spain