ELS MOTS ENCREUATS
HORITZONTALS
1 Dissecció dels animals. Les últimes partícules de la matèria, presents en tots els ultimàtums. 2 Esgarrapà amb la destresa d’un ós. Rellevo la pell de la serp. Vistes aèries de la costa gallega en un dia de boira. 3 La que només arriba al cinquanta per cent. Terrenys dividits en sembrats. 4 Onomatopeia d’espasa que es mou ràpidament en l’aire enganxada amb l’acrònim més internacional per demanar auxili. Òxids de coure rogencs. 5 Al capdamunt de l’edifici. Va quedar il·lesa i li van tallar el cap. Presideix l’agonia de Crist en totes les representacions que se n’han fet. Iode. 6 Així començava sempre en Jefferson. M’hi submergiré. És necessari. 7 Residència de la tercera edat. Congostos. Davant D fa viatjar d’una manera una mica radical. 8 Res no és. Llocs on la gallina pon i cova els ous. Udol de qui es queda sense oxigen. 9 El de proa és una figura que figura a la part alta del tallamar d’una nau. Material que provoca un gran lluïment entre sabates. 10 Mamo sense ajuntar mai els llavis. Sí provençal. El dolent de tots els contes infantils. La meitat dels metres d’eslora que esperava l’ateu. 11 Ponen els peixos. Coratjós, valent i ardit. Est. 12 Dimiteix el governador de l’illa de Guam. Pebrot de senyora. Del dret precedí Entralgo i del revés és covador. 13 Decrets. Paral·lelepípede. Any sense part central. 14 Criatures marines tan apreciades que donen nom als restaurants que rimen amb les whiskeries. En retalla les parts que sobresurten.
VERTICALS
1 Fer una remor sorda i continuada. Esmolem de la punta. 2 En la mitologia clàssica, nimfes de les muntanyes i dels boscs. Aquesta té un color entre vermell i blau, com el suc de les mores. 3 Drogues que es menjaven, en temps de Baudelaire. Gens grollera. Reietó àrab. 4 Encapçala la majoria d’obres literàries. Eren llisos i els van escapçar. No és pas una mera cimera. 5 Ens cal per respirar. Els més rucs que figuren a totes les cases. Poden ser gràfics o deixos fonètics. 6 Mort anaeròbic. Transpirada. Criatura molt petita. 7 Al bell mig dels dies. Ho impregno de càmfora. Pinyol. 8 Estimeu. Causar un prejudici. Al bell mig del cel. 9 Esgarraparàs. Mates de plantes papilionàcies. 10 Embelliu. Al mig de la boixeda. La part baixa de l’estèrnum. 11 Lesionar. Transpira, tota seva. Herba de les liliàcies molt apreciada a l’empordanesa vila d’Albons. 12 Ens cal per respirar. El pis més alt, ni que sigui a la grega. S’enrigideix per incorporar-se. En un tres i no res. 13 La infusió dels argentins. Un d’aquells gustos que tornen. En un cert sentit, el més tímid del ramat d’ovelles. 14 Que viuen sedentàriament. El combustible menys apreciat pels castellers.