Una Barcelona apagada

Acabo de fer un volt pel bell mig de Barcelona. Des del Barri Gòtic cap al Call, la plaça Sant Jaume, la Via Laietana, Urquinaona, Llúria, passeig de Gràcia, Diagonal... He pogut apreciar la il·luminació de tots els carrers i de les seves travessies i només puc fer un comentari: possiblement és l’any amb la ciutat més trista que puc recordar. Tenim una ciutat apagada, ordinària, que no sembla que estigui a punt de celebrar les festes de Nadal.

De veritat que volem ser una destinació mundial de compres tot l’any? De veritat que volem un turisme més respectuós amb la ciutat, més sostenible, que faci més llargues les temporades? És possible que volguem créixer amb turisme d’alt poder adquisitiu fora dels mesos d’estiu, ja massa carregats, i ho fem apagant la ciutat i les seves extraordinàries possibilitats?

Molts carrers del centre de Barcelona, ja no es que no tinguin il·luminacio de Nadal, és que no tenen il·luminació suficient.

El menyspreu inicial al problema del top manta l’ha fet créixer fins a un nivell de més difícil control que fa uns pocs anys enrere. Sembla que no hi ha voluntat política per combatre’l com han fet totes les ciutats del món que han aconseguit limitar-lo.

Polítics municipals, poseu-vos les piles i contribuïu a millorar el patrimoni que tantes generacions ens han deixat o almenys no el feu malbé.

RICARD CASANOVAS Subscriptor

Barcelona