Andaluces de Jaén

Tres partits de dreta, molt de dreta i d’extrema dreta, posant-hi les sigles dels partits que es vulgui, tots són el mateix, negocien el Govern de la Junta d’Andalusia. Des de terres llunyanes, sap greu, el poble andalús no es mereix aquesta niciesa, encara que s’hi havia anat acostumant, especialment els que anaven fent amb les peonades, els ERE, cursos de formació fraudulents i altres menjadores amb què el PSOE els havia aviciat.

Miguel Hernández en el seu poema Aceituneros ja ho deia molt clar, resumint: Andaluces de Jaén/aceituneros altivos/decidme en el alma: ¿quién, quién levantó los olivos?/No los levantó la nada/ni el dinero, ni el señor/ sino la tierra callada/el trabajo y el sudor/Vuestra sangre, vuestra vida/no la del explotador/que se enriqueció en la herida/generosa del sudor/ Jaén, levántate brava/sobre tus piedras lunares/no vayas a ser esclava/con todos tus olivares/Dentro de la claridad/ del aceite y sus aromas/indican tu libertad/la libertad de tus lomas.

Fantàstica crítica de la societat andalusa! A hores d’ara, un partit que s’autoanomena d’esquerres no farà pas autocrítica pel seu fracàs de deixar una societat anquilosada, quan fa anys desenes de milers d’andalusos vingueren a Catalunya per forjar-se un futur millor, ho aconseguiren i avui fills i nets seus són catalans. Ens diuen des d’Andalusia que gràcies a ells, al seu esforç, Catalunya va progressar i es va fer rica. Pregunta, potser capciosa: Per què si els andalusos tenen aquesta virtut, els que es quedaren a Andalusia, comandada durant quaranta anys pel PSOE, estan com estan? Algú hi pot respondre?

JORDI LLEAL I GIRALT Badalona