El pis d’un depenent

Sóc una persona de 77 anys. Em moc en cadira de rodes i tinc moltes dificultats per fer quatre passes sense recolzar-me. Visc en un pis per a gent gran, La Capa de la Marina de la Zona Franca, en unes condicions que el meu estat de salut fan cada dia més precàries. Les portes no estan dissenyades per cadires de rodes. Només hi ha un ascensor, i si s’espatlla ens quedem aïllats a casa. Els taulells de la cuina són massa alts per treballar-hi. No tinc dutxa, i per entrar i sortir de la banyera necessito sempre una persona que m’ajudi. I les despeses d’adaptació i reparacions van a càrrec dels residents, amb problemes per arribar a final de mes.

A més, els dies festius i les vacances, amb més de 40 persones grans, no hi ha ningú a càrrec de l’edifici a qui acudir en cas de necessitat. Persones mortes aquí van tardar dies a trobar-les. En el meu cas, gairebé sense autonomia, i sense reconeixement oficial del meu grau de dependència, m’he de pagar ajudes extres els dies festius per cobrir els mínims d’higiene i alimentació.

Fa anys que comunico les condicions de l’edifici al Patronat de l’Habitatge i al Consell del Districte Sants Montjuïc sense resultats. També fa gairebé tres anys que lluito perquè se’m reconegui la meva dependència. Una cosa i l’altra, sense gaire èxit.

PERE TRAVERIA SAUS Barcelona