Els abusos i la justícia

Entre altres fets inadmissibles, n’hi ha un que sobrepassa per l’aberració que comporta: l’abús sexual a menors. Si tots aquests actes són greus, sobrepassen quan l’ Església en surt esquitxada.

Fa temps, i per les declaracions de les víctimes, hem sabut que l’Església n’era coneixedora, però que no ho havia revelat públicament per no fer quedar malament la institució. La Fiscalia sembla que no hi pren part perquè –segons diuen– no pot investigar sobre uns fets que van succeir fa molt temps. Algun cop he sentit dir que un fet determinat ha prescrit per la seva antiguitat. ¿Algú creu que per a la víctima hi ha data de prescripció tant per la gravetat com per les conseqüències psicològiques?

L’Església, com a molt, suspèn el causant de les activitats dins del poble on regia com a rector i el trasllada a un altre poble, com el cas d’Arbeca. Penso que d’aquesta manera se li dona al criminal l’opció de poder actuar en un nou vedat de caça.

En la vida civil, l’individu que és confés d’un fet semblant és acomiadat de l’empresa on treballa sense opció de trasllat a una sucursal pròpia, i haurà de sotmetre’s a les lleis penals vigents.

La justícia no és igual per a tothom.

RAMON CALPE GIMENO Corbera de Llobregat