El lector expone

Persones valentes, supervivents, autèntics herois

Per qüestions professionals fa més de vint anys que, juntament amb les meves companyes, tractem i acompanyem víctimes de violència masclista i, sobretot, les víctimes d’agressions sexuals quan arriba el difícil dia del judici. No sé si seré capaç de plasmar els sentiments que em provoquen les experiències viscudes tots aquests anys.

L’agressió sexual en totes les seves formes és una de les humiliacions més grans que qualsevol persona, sobretot dones i nenes, pot arribar a patir, i les conseqüències i seqüeles són tan devastadores que no puc entendre com pot ser que els agressors puguin gaudir sabent, perquè ho saben, que fan tant de mal. El dia del judici, la presumpta víctima haurà d’explicar, recordar i reviure, si pot ser amb detalls, el trauma viscut. Haurà de narrar uns fets tan íntims que fan mal només de pensar-ho. Com la van tocar, si la van despullar o es va despullar ella, què li deien, què li feien, quant va durar... Ploren, tremolen, m’estrenyen la mà fins fer-me mal, i quan acaben m’abracen, més llàgrimes, ràbia, agraïment.

He vist dones que molts anys després de l’agressió encara han de rebre tractament psicològic, dones que mai més han aconseguit tenir una relació normal amb cap parella. Hauríeu de sentir a una nena menor de deu anys relatant l’agressió viscuda, generalment d’algú molt proper a la família, o la vergonya extrema que pateix un nen quan ha d’explicar com i què el van obligar a fer.

Voldria que els agressors sabessin tot això, voldria que sentissin el que senten les seves víctimes, que sabessin que aquella persona a qui van agredir sexualment no tornarà a ser la mateixa, que el mal que ocasionen és tan gran que les cicatrius psicològiques no s’acabaran de tancar mai.

Una abraçada a totes les persones que heu patit una agressió sexual. Sou valentes, sou supervivents i sou unes heroïnes.

ESTHER VIÑAS EGEA

Barcelona