Luis, del carrer Petritxol

De ben segur que a totes les guies de Barcelona hi apareix com a obligada la visita a la xurreria del carrer Banys Nous. Els xurros de les xocolateries del carrer Petritxol són fets en aquesta xurreria, la més mítica de Barcelona. I fins fa molt poc, els hi portava un senyor jubilat, en Luis.

Aixecava poc més de metre i quaranta de terra, guarnit d’una densa cabellera blanca i un remolí d’arrugues que li dibuixaven una expressió intensa al rostre. Amb una mà sempre carregava una bossa de tela plena de xurros fumejant. Amb l’altra, sostenia una cigarreta que s’acostava ara sí i ara també a la boca. Aquest era el senyor Luis, que fa unes setmanes va deixar de recórrer els seus carrers preferits.

Al Luis el van abandonar el mateix dia de començar a estar viu, al sud d’Espanya. El van acollir diverses famílies, però l’anaven retornant a l’orfenat quan ja no se’n podien fer càrrec. Amb setze anys va venir a Barcelona per treballar com a jardiner a cases de rics. Allà va treballar tota la seva vida activa, fins que, jubilat, amb una pensió mínima, va començar a repartir xurros per guanyar-se un sobresou.

El Luis va morir sol, en una habitació freda d’hospital, en qüestió d’hores des que s’havia començat a trobar malament.

Aquest escrit és una crida a la seva memòria. Tots aquells que vau tenir la sort de conèixer-lo, de compartir somriures afables i converses efímeres, penseu en ell quan torneu al carrer Petritxol. NADIA ILLA VILAGUT Barcelona