Un ciutadà cansat

Diria tantes coses sobre el veritable esgotament que tenim molts catalans sobre el que està passant des de fa ja massa anys a Catalunya. He començat aquest escrit moltes vegades i sempre se’m fa massa llarg i massa cansat; perquè hi ha tanta insatisfacció en el meu interior que al final començo a pensar que ja no val la pena. I quan començo així és quan em poso trist de pensar fins a on hem arribat.

Ja no miro els informatius, ni d’un canal ni d’un altre. A la ràdio escolto només música. Simplement intento passar el meu temps lliure gaudint d’aquelles coses per les quals lluito cada dia. La família, els amics, els hobbies o les converses enriquidores i no inútils intentant convèncer l’amic o familiar que una manera o l’altra de fer política està bé.

En política ara ja es tracta de veure qui la diu més grossa, qui amenaça més o qui és més valent. Hi ha caos a Catalunya, no menys que a Madrid, i tot fa una certa pudor de ranci.

Fins aquí he arribat. Estimats polítics, heu aconseguit dividirnos, maltractar-nos, esgotar-nos, cabrejar-nos i molts més ar-nos. Ja no pots ni anar a veure un partir de futbol i només veure un partit. I així amb tot, a tot arreu i de tots el colors.

Gràcies per fer-me tornar a gaudir d’una bona pel·lícula, un bon sopar amb amics amb una bona conversa sobre la vida. Tot per oblidar-me del dia a dia d’uns governants que no hi veuen més enllà dels seus propis interessos. VÍCTOR GARCÍA

Barcelona