A l’oposició, no a presó

Tinc sentiments contradictoris. Davant la desmesura de la llarga presó preventiva i de les acusacions de rebel·lió, em solidaritzo totalment amb els presos i preses i les seves famílies. Estem davant un greu problema polític que la via de la duresa judicial i l’escarment només enquistarà i agreujarà, provocant molt de patiment humà, que s’ha de denunciar per injust i per inútil. El que es debat en un Parlament democràtic pot ser anul·lat si no compleix amb les normes legals establertes –com és el cas–, però és absurd perseguir-ho penalment.

L’aspiració a la independència és plenament democràtica, per bé que no puc deixar de criticar, també amb força, unes actuacions polítiques dels líders que el setembre i l’octubre del 2017 van creure que podien decidir unilateralment –i amb mig país en contra– trencar amb l’Estat espanyol. Alguns han reconegut que anaven “de farol”, però llavors són uns irresponsables que no coneixen –ni respecten– la meitat del país que diuen estimar. I són incapaços de governar-lo, com està demostrant l’actual Govern.

Certament, no els vull a la presó, però a l’oposició sí que es mereixen anar-hi, tot i que això ho ha de decidir la ciutadania, no els jutges.

XAVIER RIU SALA

Barcelona