El no als pressupostos

Crec que a ningú se li escapa que la no tramitació dels pressupostos de l’Estat és una mala noticia. Una mala notícia principalment per a la gran majoria de la població, sobretot la que ha patit més la crisi. Una mala notícia també per als presos, i per a les aspiracions dels catalans, sigui a la independència o a més autogovern. Avui serà més difícil mantenir la porta oberta de la negociació i demà pot ser impossible. I ningú no pot pensar que actualment és possible una altra via que no sigui la de la negociació i el diàleg. Tan sols els que, com el PP i Cs, utilitzen Catalunya per fer demagògia i incrementar les seves possibilitats electorals poden estar contents.

Però hi ha també una altra conseqüència, el no als pressupostos es llegirà a Espanya com una mostra d’insolidaritat cap a totes aquelles persones que necessiten un gir per posar fi a anys de polítiques de retallades i serà molt més difícil trobar-hi comprensió i solidaritat. Això ens pot portar a una situació en què no només l’independentisme, sinó també les reivindicacions de més autogovern o del dret a l’autodeterminació comptin cada vegada amb menys aliats a l’Estat.

És indubtable que tot això era conegut tant per ERC com pel PDECat, cosa que fa encara més incomprensible la seva decisió. JAUME ROVIRA MARSAL Barcelona