Fart d’aquesta política

Quan les classes populars van començar el procés, molts intuíem el que es podia esperar de l’altre costat (la força de l’Estat, l’enroc en el Viva España com a argumentari, la repressió, la llei…). Creure una altra cosa, com que facilitarien la possibilitat de perdre un territori, era d’il·lusos i, dir, a més, que la comunitat mundial ens donaria suport era no entendre res o dir falsedats sabent-ho. Aquestes persones, per incompetents o per càlcul interessat, ja fa molt de temps que haurien de ser fora d’aquest relat.

El que no m’hauria imaginat mai és que la decepció més grossa –només et pots decebre dels qui esperes– vindria dels que haurien de comandar des de Catalunya el tema. Fa ben bé dues legislatures que l’obra de govern, la funció del Parlament, l’acció social i econòmica del país és sistemàticament substituïda per un simbolisme gastat i repetitiu, per les mateixes declaracions altisonants i estèrils, per donar munició i mantres als partidaris.

Finalment, una crida. Si volen parlar en nom de tots, senyors polítics, facin la seva feina: governin, treballin, millorin el país, no siguin monotema. Cal treballar molt més i millor del que ho han fet fins ara i amb una visió molt menys miop. Si no, això quedarà com un enquistament per anys i panys sense cap fruit, més enllà de la frustració i el ressentiment. ANTONI M. PLANES BATALLA Ripoll