Cops i cops

No de porta ni de martell, parlo de cops d’Estat, quasi res. I si en parlo és perquè ahir ho va fer aquella senyora marquesa cap de llista del PP per Barcelona. Doncs sí, va dir que un cop d’Estat perillós no és pas el del 1981, al cap i a la fi aquells només van entrar al Congrés amb la metralleta a la mà i disparant, van treure tancs al carrer, van controlar mitjans de comunicació, etcètera (vaja, un cop d’Estat de manual); doncs no, per a la tal senyora un cop d’Estat perillós és el que vam fer els catalans l’any passat: metralletes o altres armes?, cap; tancs?, pas; porres?, les de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional pegant-nos a nosaltres; ocupació de mitjans de comunicació?, i ara!

Llavors què era això tan perillós?: somriures, clavells, cançons, crides a actuar pacíficament, cants de “passi-ho bé”, nassos de pallasso. I té tota la raó, perquè un fusell es pot vèncer amb un altre, un tanc pot ser vençut per un altre de més gros, un mitjà de comunicació ocupat es pot alliberar, un diputat segrestat pot ser rescatat; però què fas contra un clavell?, contra una àvia o un avi palplantats davant una porta?, contra una cançó?, contra un somriure? Té raó la noble senyora, això és realment perillós i no l’esperpent del Tejero amb el bigoti i el tricorni.

AGUSTÍ VILELLA I GUASCH Cambrils