La sanitat catalana

L’hospital Josep Trueta de Girona tarda quatre mesos a donar hora al malalt per poder ferse una ressonància magnètica i dos anys per rebre el servei neurològic d’una electromiografia. L’hospital Clínic de Barcelona està al límit de la seva capacitat i de poder atendre els malalts. L’hospital Vall d’Hebron està col·lapsat. A l’hospital de Campdevànol tarden no menys de dos mesos a donar-te hora per visitar-te amb un especialista o per fer-te una ecografia. El metge de capçalera tarda una setmana per tenir hora disponible de visita.

En fi, tot plegat és un no acabar. Tot això em fa pensar que possiblement, en alguns casos, la prestació dels serveis sanitaris d’aquest país pot ser programada fins i tot a data post mortem.

I jo em pregunto com pot ser que els usuaris de la sanitat pública de Catalunya tinguem aquesta manca d’atenció en ple segle XXI? Per què en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya no es destinen més diners públics a aquests serveis bàsics i essencials pera las al ut dele spersones?Fi ns quan estem disposats a aguantar aquesta situació? Com és possible que ara que està tan de moda fer manifestacions i vagues generals per tot siguem incapaços de plantar cara i exigir la dimissió, d’una vegada per totes, als responsables d’aquesta situació?

ESTANISLAO ROTA TALLANT Subscriptor Ripoll