El vaixell d’Open Arms

Els mitjans han difós que, a la fi, Capitania Marítima de Barcelona, dependent de Foment, deixarà sortir del port de Barcelona el vaixell d’Open Arms. Això sí, només per transportar material d’ajuda humanitària, no per fer rescats. I davant d’això, no hi haurà manifestacions multitudinàries, no alçarem tots plegats aquesta bandera ni aquella altra, ni lluirem llaços de cap to ni sortirem en bandada a posar-los a les vies públiques ni a treure’ls. Perquè el llindar entre la vida i la mort d’éssers que ens queden lluny no ens trasbalsa gaire, no ens agermana.

Però encara més surrealista és el fet que aquesta concessió s’ha de llegir en positiu, perquè és millor transportar material humanitari que no pas estar-se parat al port. Concessió que s’ha d’agrair al clima electoral.

Hores després que tots hàgim vist la catedral de Notre-Dame en flames, algun mitjà televisiu ha entrevistat ciutadans parisencs concentrats per mostrar el seu suport envers aquesta desgràcia col·lectiva. S’hi ensumava un encoratjador sentiment d’unitat. Estaven contents, ja s’han arreplegat importants donacions per la reconstrucció.

Sí, estic contenta, deia una parisenca, però el que no entenc és per què no ens mostrem així d’afectats i units quan sentim que hi ha gent que mor al mar. Alguna cosa no acaba de rutllar, ha dit, tot arrufant el nas. Ja té raó, ja, senyora parisenca, aquí hi ha alguna peça que no encaixa.

EVA DENIA VALLS

Barcelona