Equilibri territorial

Veus qualificades proposen la captació d’energia en grans instal·lacions fotovoltaiques a la Catalunya interior. Parlen de milers d’hectàrees per avançar la substitució dels combustibles fòssils i, com apunta Josep Miró i Ardèvol (“Podríem fer tant!” (12/IV/2019), crear sinergies amb l’agricultura, crear més treball especialitzat i equilibrar el territori. Els regadius tecnificats i eficients són avui el millor dinamitzador rural. Però el reequilibri requereix actuacions que atreguin més personal qualificat i famílies residint al territori interior.

Intuïm que som al límit del model urbà que fins ara ha primat. També que la solució als reptes de sempre, alimentació, energia i

habitatge assequible, passa per més protagonisme del món rural. Caldrà desplegar un nou model industrial, net, amigable amb les persones i l’entorn que consolidi un sector agroalimentari potent i configuri una xarxa econòmica com la que van suposar en el seu moment les fàbriques a les conques fluvials.

Alguns països centreeuropeus, salvant les dificultats orogràfiques i climàtiques, en són un bon exemple. El nostre territori és privilegiat en aquests sentits, però mancat de les polítiques i els serveis necessaris per al canvi de model. Ens calen governants amb valentia per desfer-se dels ancoratges del passat.

SANTIAGO PLANAS DE MARTÍ

Subscriptor

Lleida