Relevo en la dirección
¡Qué difícil es dirigir! Gracias, Màrius Carol, por estos seis años, dos meses y quince días. Inolvidables tus escritos pedagógicos en que enlazas el mundo real con la literatura, la historia o tantos otros temas interesantes. No habrá sido fácil dirigir y escribir en La Vanguardia, y mucho menos en un mundo crispado y convulso, donde las presiones pugnan constantemente por interferir. Sé cómo has disfrutado de tu paraíso, pero también cómo has sufrido. Te deseo que reencuentres tu nuevo paraíso y en especial la paz y la tranquilidad. Y a Jordi Juan y el gran equipo de La Vanguardia les deseo suerte, pues sigo pensando lo importante que es recibir y leer cada mañana nuestro periódico de referencia, que ahora podemos tener en cada instante a través de las redes.
Para terminar, un final al estilo Carol. “El periodismo es una pasión insaciable que sólo puede digerirse y humanizarse por su confrontación descarnada con la realidad”, así lo describió García Márquez.
Gabriel Masfurroll Lacambra
Suscriptor Barcelona
A Màrius Carol
Durant aquests sis anys com a director de La Vanguardia, crec que pràcticament he llegit a diari Màrius Carol.
Sempre prudent, sensat, compromès i coherent amb ell mateix, ha anat configurant un clar periodisme de referència fugint sempre del titular fàcil i sensacionalista en què tants cauen. Un periodisme seriós i valent que deixa un balanç més que notable en la direcció d’aquest diari, una Vanguardia merescudament consolidada com un dels rotatius de més prestigi i influència del continent.
Martí Mancilla Muntada
Granollers
La taula de diàleg
Benvolguda Clara Ponsatí, a l’acte de Perpinyà vostè va qualificar de frau la taula de diàleg entre el Govern espanyol i el Govern català, que tant ha costat d’iniciar, menystenint que el fet que hagi començat ja és un èxit.
Li vull indicar que, en canvi, jo considero que el que va ser un frau va ser portar els catalans de farol cap al procés.
Josep M. Palau
Subscriptor Barcelona
Perpinyà, un altre cop
L’acte de Perpinyà va ser un èxit. Amb el president Puigdemont, amb tanta gent, amb alegria i civisme, vàrem retrobar la revolució dels somriures. Però vàrem retornar també a l’època dels llibres, la premsa i les pel·lícules prohibides, quan la frontera separava la democràcia del franquisme.
I també amb la policia. Una policia que va impedir l’accés de milers de persones que havien fet centenars de quilòmetres per ser-hi. Pedro Sánchez, vostè té un problema. La fiscalocràcia i l’estat policial torpedinen la taula de diàleg. Són els agents del tristfachito (Partit Popular,
Ciutadans i Vox). Com s’ho farà per no perdre credibilitat i no ser un president de fireta?
Raimon Gusi Amigo
Vilafranca del Penedès
Aterrizar en el mar
En “El Prat: una decisión difícil” (Vivir, 26/II/2020) Miquel Puig indica que sólo existen dos alternativas si se pretende ampliar la capacidad del aeropuerto de Barcelona. Me permito señalarle una tercera: prolongar la actual pista transversal hacia la playa y, si fuera preciso, el mar, sosteniéndola sobre pilones de hormigón clavados en el lecho marino en los metros que se considerasen oportunos. Esta prolongación permitiría preservar la actual reserva de La Ricarda, el despegue de aeronaves de larga distancia (y de elevado peso al despegue) y disponer de un aeropuerto operativo las 24 horas al permitir aproximaciones desde el mar y salidas hacia el mar y, por lo tanto, sin restricciones de ruido para poblaciones vecinas al aeropuerto.
Aunque una pista transversal no sea una solución idónea, pensamos que debería ser tomada en consideración. Otros aeropuertos internacionales han tenido que recurrir a alternativas imaginativas, audaces, difíciles y costosas – como en el caso de los aeropuertos de Hong Kong o el de Kansai– cuando las restricciones del terreno no han dado otras opciones mejores.
Joan Miró i Vila
Suscriptor Barcelona
Hay formas sin gluten
Quiero contestar al lector Xavier Farré, que es celiaco y expone que no puede tomar la forma porque contiene gluten (“Celíac i catòlic practicant”, 1/III/2020).
Existen formas sin gluten para los celiacos, aunque también es verdad que algunos sacerdotes prefieren administrar la comunión sólo con vino. Espero que le haya servido de ayuda y que no deje de comulgar sólo por ser celiaco.
Silvia López
Barcelona