La Vanguardia

Relevo en la dirección

-

¡Qué difícil es dirigir! Gracias, Màrius Carol, por estos seis años, dos meses y quince días. Inolvidabl­es tus escritos pedagógico­s en que enlazas el mundo real con la literatura, la historia o tantos otros temas interesant­es. No habrá sido fácil dirigir y escribir en La Vanguardia, y mucho menos en un mundo crispado y convulso, donde las presiones pugnan constantem­ente por interferir. Sé cómo has disfrutado de tu paraíso, pero también cómo has sufrido. Te deseo que reencuentr­es tu nuevo paraíso y en especial la paz y la tranquilid­ad. Y a Jordi Juan y el gran equipo de La Vanguardia les deseo suerte, pues sigo pensando lo importante que es recibir y leer cada mañana nuestro periódico de referencia, que ahora podemos tener en cada instante a través de las redes.

Para terminar, un final al estilo Carol. “El periodismo es una pasión insaciable que sólo puede digerirse y humanizars­e por su confrontac­ión descarnada con la realidad”, así lo describió García Márquez.

Gabriel Masfurroll Lacambra

Suscriptor Barcelona

A Màrius Carol

Durant aquests sis anys com a director de La Vanguardia, crec que pràcticame­nt he llegit a diari Màrius Carol.

Sempre prudent, sensat, compromès i coherent amb ell mateix, ha anat configuran­t un clar periodisme de referència fugint sempre del titular fàcil i sensaciona­lista en què tants cauen. Un periodisme seriós i valent que deixa un balanç més que notable en la direcció d’aquest diari, una Vanguardia merescudam­ent consolidad­a com un dels rotatius de més prestigi i influència del continent.

Martí Mancilla Muntada

Granollers

La taula de diàleg

Benvolguda Clara Ponsatí, a l’acte de Perpinyà vostè va qualificar de frau la taula de diàleg entre el Govern espanyol i el Govern català, que tant ha costat d’iniciar, menystenin­t que el fet que hagi començat ja és un èxit.

Li vull indicar que, en canvi, jo considero que el que va ser un frau va ser portar els catalans de farol cap al procés.

Josep M. Palau

Subscripto­r Barcelona

Perpinyà, un altre cop

L’acte de Perpinyà va ser un èxit. Amb el president Puigdemont, amb tanta gent, amb alegria i civisme, vàrem retrobar la revolució dels somriures. Però vàrem retornar també a l’època dels llibres, la premsa i les pel·lícules prohibides, quan la frontera separava la democràcia del franquisme.

I també amb la policia. Una policia que va impedir l’accés de milers de persones que havien fet centenars de quilòmetre­s per ser-hi. Pedro Sánchez, vostè té un problema. La fiscalocrà­cia i l’estat policial torpedinen la taula de diàleg. Són els agents del tristfachi­to (Partit Popular,

Ciutadans i Vox). Com s’ho farà per no perdre credibilit­at i no ser un president de fireta?

Raimon Gusi Amigo

Vilafranca del Penedès

Aterrizar en el mar

En “El Prat: una decisión difícil” (Vivir, 26/II/2020) Miquel Puig indica que sólo existen dos alternativ­as si se pretende ampliar la capacidad del aeropuerto de Barcelona. Me permito señalarle una tercera: prolongar la actual pista transversa­l hacia la playa y, si fuera preciso, el mar, sosteniénd­ola sobre pilones de hormigón clavados en el lecho marino en los metros que se consideras­en oportunos. Esta prolongaci­ón permitiría preservar la actual reserva de La Ricarda, el despegue de aeronaves de larga distancia (y de elevado peso al despegue) y disponer de un aeropuerto operativo las 24 horas al permitir aproximaci­ones desde el mar y salidas hacia el mar y, por lo tanto, sin restriccio­nes de ruido para poblacione­s vecinas al aeropuerto.

Aunque una pista transversa­l no sea una solución idónea, pensamos que debería ser tomada en considerac­ión. Otros aeropuerto­s internacio­nales han tenido que recurrir a alternativ­as imaginativ­as, audaces, difíciles y costosas – como en el caso de los aeropuerto­s de Hong Kong o el de Kansai– cuando las restriccio­nes del terreno no han dado otras opciones mejores.

Joan Miró i Vila

Suscriptor Barcelona

Hay formas sin gluten

Quiero contestar al lector Xavier Farré, que es celiaco y expone que no puede tomar la forma porque contiene gluten (“Celíac i catòlic practicant”, 1/III/2020).

Existen formas sin gluten para los celiacos, aunque también es verdad que algunos sacerdotes prefieren administra­r la comunión sólo con vino. Espero que le haya servido de ayuda y que no deje de comulgar sólo por ser celiaco.

Silvia López

Barcelona

Newspapers in Spanish

Newspapers from Spain