Acompanyeu els afectats

La Covid-19 s’ha endut el pare. Tenia 85 anys, estava sa, ple d’energia, però després de set dies lluitant sol, el virus l’ha vençut. I nosaltres haurem d’aprendre a conviure amb el dolor i la ràbia de no haver pogut estar al seu costat. Assumirem el perquè de la pèrdua, però el com no sé si es podrà.

Darrere de la xifra de morts hi ha persones amb noms i cognoms que han mort soles, sense poderse acomiadar ni tan sols per telèfon dels seus. I a l’altra banda de la trinxera, un grup enorme de persones que hem hagut de viure l’angoixa d’observar a distància com s’apagava la vida d’un ésser estimat sense la certesa de si sabia que teníem prohibit estar amb ell i amb l’esperança que algun sanitari l’hagi pogut acompanyar.

A hores d’ara ja ens ha quedat clar que ens hem de mantenir confinats, però doneu-nos instruccions clares i eines útils. Confesseu que fins que no tens insuficiència respiratòria no reps tractament. Expliqueu que la taxa d’afectats està infravalorada. S’ha posat en marxa una app que ni tan sols demana si has estat en contacte amb un positiu. Feu saber que encara que la simptomatologia sembli lleu pot empitjorar ràpidament en hores.

No ens amagueu la informació. La veritat és dura, però almenys redueix la incertesa. Humanitzeu els protocols. Està ple de psicòlegs, psicoterapeutes, coaches confinats a casa que poden ajudar a fer aquest tràngol més suportable...

Amb aquest escrit no pretenc fer llàstima i rebre condols, el que espero és una reacció de la gent incrèdula i superba que es creu immune i busca la més mínima excusa per sortir al carrer.

Als que es pensen que la feina i l’economia és el més important. Als polítics i autoritats que s’emplenen la boca de números, de promeses de testos que mai arriben... Si us plau, a tots plegats, empatitzeu amb els afectats, acompanyeu-nos.

Que les morts serveixin per a alguna cosa.

Maripau Vilanova

Olot