Viure a la Torrassa

Ràbia, molta ràbia, sento quan em van arribant les notícies sobre la nova situació que viuen les meves veïnes i veïns de la Torrassa a l’hospitalet de Llobregat, recomanacions per part de l’ajuntament i del Departament de Sanitat de no tornar a sortir al carrer. Ràbia, molta ràbia, sento quan s’assenyala com a única causa de l’increment de casos de Covid l’incompliment d’una part de la població de les mesures de no transmissió i ràpidament s’associa a col·lectius relacionats amb l’origen i l’edat, menystenint la majoria del veïnat divers que sortosament tenim al barri i que ha complert amb la normativa.

Pregunteu-vos quines causes estructurals fan que aquest virus tingui més possibilitat de campar pels nostres carrers i places que en altres zones de la ciutat, quines són les realitats que vivim, patim i hem denunciat.

Recordeu que vivim al quilòmetre quadrat més poblat de tot Europa. Això vol dir que no hi trobareu quasi cap zona verda i les poques places es converteixen en els únics llocs d’esbarjo i trobada per a infants, joves, famílies del barri, que ràpidament queden sobreocupades. O potser podem romandre a casa nostra, a l’estiu, amb altes temperatures amb pisos petits, que a voltes han de ser compartits i sense aparells climatitzadors. També podem passejar per les estretes voreres.

Tot plegat té un efecte sobre els drets fonamentals i que a vegades es vulneren en aquests carrers: la salut, l’educació, el joc, la habitatge...