La tortura animal no ha marxat mai

Un avantatge del confinament ha estat la disminució de la contaminació i el retorn a la natura de tot el que ha arrabassat l’avarícia humana, substituint contaminació, excés d’automòbils, escàndols i brutícia per animals i vegetació.

Però si hom creia que la tortura animal havia desaparegut amb la pandèmia, s’equivoca. Molts animals innocents han patit assassinat, maltractament, tortura, terribles condicions en granges industrials, abandonament (després d’haver-los utilitzat per sortir durant el confinament) que ha desbordat les protectores d’animals...

A més de les festes del corder i altres tortures animals per tradició i religions, i les bàrbares curses de toros (entre ignorància i maldat, anomenades cultura), quan, malgrat les restriccions, l’absència de rescat de la tauromàquia, l’oposició majoritària de la gent a les curses de braus i la seva prohibició a Catalunya i Balears, s’obren places de toros per veure lamentables imatges de gent aplaudint el patiment d’animals innocents. O el cas del gos Timple a Lanzarote, l’assassinat d’un gat a Manacor... que causen indignació davant tant d’afecte negat i futur robat.

Per posar fi a la tortura animal s’ha d’anar contra l’arrel del problema: començant per l’educació, exigir responsabilitats polítiques, prevenció, protecció legal per espantar la mala gent si no ho fa la seva moral.

Cal exigir justícia a la justícia, perquè, com deia l’escriptor Juan Ramón Jiménez, ferit de mort es troba un poble quan amb sang es diverteix.

Toni Yus Piazuelo Tàrrega