EN EL 75 ANIVERSARI DE LA FUNDACIÓ DE LA CONFRARIA DE JESÚS EL NATZARÈ DE FERRERIES
En el compromís d'una comunitat a la seva parròquia, Sant Bartomeu, i l'estim d'un poble, Ferreries, enguany els actes de la Setmana Santa es viuran d'una manera ben especial, la celebració del 75 aniversari de la confraria de Jesús el Natzarè, establerta el 1949.
Tres quarts de segle són els que ens separen d'aquell 19 de març de 1949, festa de Sant Josep, quan per iniciativa dels joves de l'Acció Catòlica masculina guiada pel seu consiliari, l'ecònom Guillem Coll Pelegrí, s'establirien les bases per a la fundació d'una nova i única confraria de Setmana Santa a Ferreries, Jesús el Natzarè, una de les imatges més captivadores que té la seva sortida el capvespre del Diumenge de Rams, a la processó del Via Crucis.
La primera pàgina del llibre d'actes que es va obrir el 19 de març de 1949, diu:
«En la villa de Ferrerias el día 19 de marzo de 1949, reunidos en el salón de actos del local de Acción Católica masculina, bajo la presidencia del Sr Ecónomo de la parroquia de San Bartolomé D. Guillermo Coll Pelegrí se reúnen los señores que a continuación se relacionan». Assistiren 22 persones.
Les notes segueixen dient: «después de amplia explicación del Sr Ecónomo sobre la necesidad de constituir una asociación o cofradía para dar realce a los actos y procesiones propias de Semana Santa, los reunidos por aclamación desean. 1 – Constituir la cofradía de Jesús Nazareno en la iglesia parroquial…».
En el resol d'aquelles primeres fulles d'un llibre d'actes descobrim els articles pels quals es regiria la nova confraria, la creació d'una junta, les quotes per al seu sosteniment, la composició dels hàbits dels nous confrares, que quedaria en caperutxa, botonera i cordó de color morat, túnica i guants blancs; o l'emblema de la nova germandat, una creu amb els quatre claus i corona d'espines seria, tot en gros els inicis, en el ple d'una llarguíssima postguerra, de la confraria de Jesús el Natzarè de Ferreries.
De 1949 fins avui
Al llarg de setanta-cinc anys de camí de la confraria del Natzarè de la parròquia de Sant Bartomeu de Ferreries, set han sigut els Germans Majors que han presidit la germandat, Miguel Allés Pons, Antonio Carreras Florit, Juan Martí Pons, Bartomeu Janer Pons, José Coll, Rafel Florit Pons i finalment i en l'actualitat, Francesc Pieres Villalonga.
Altres aspectes remarcables ho són el fet que la majoria dels actuals 33 confrares esdevenen de transmissió familiar i, de manera més actualitzada, la incorporació el 2011, de dones penitents.
En el món dels actes de religiositat popular de la Setmana Santa de Ferreries, la figura del Natzarè portant la creu, sempre
ha tingut la seva sortida a la processó del Via Crucis el capvespre de Diumenge de Rams tot i que, per diferents circumstàncies, aquesta es veuria interrompuda en els inicials anys setanta del passat segle i recuperada el 2004, fins avui.
Arribada la posta de sol del Divendres Sant, la confraria del Natzarè també participa, sense pas ni imatge, a la processó del Sant Enterrament, una de les manifestacions populars més captivadores de Setmana Santa a Ferreries.
Uns petits antecedents històrics.
La processó del Via Crucis és un dels seguicis més antics que tenim documentats arreu de l'illa, esdevingut del costumari litúrgic i planer dels frares franciscans que van establir llurs convents a
Ciutadella, Alaior i Maó, els quals es van mantenir fins la desamortització dels béns eclesiàstics monacals dictats pel govern espanyol, el 1835.
Documentat almenys des del segle XVII, a tots els pobles de l'illa es celebrava el capvespre del Diumenge de Rams la processó del Via Crucis, seguici en el qual una persona, que a vegades requeia en un religiós de l'orde franciscana o bé en un laic, es vestia amb una túnica morada cenyida al seu cos amb un cordó, cabells llargs que li cobrien el rostre, corona d'espines i un degolla al coll, es carregava una creu sobre l'esquena figurant al Natzarè, el qual anava voltant pels carrers a peu descalç, acompanyat de dos penitents amb túnica negra i amb caperutxa.
La processó del Via Crucis començava a l'interior de l'església amb l'entonació de l'antiquíssim cant de la Sentència de Ponç Pilat. Aquest consistia, a veu alçada de pregoner, narrar la injusta condemna a Jesús. D'immediat, el so d'una trompeta en to planyívol, el figurant del Natzarè es carregava una creu i acompanyat dels dos penitents, anava voltant pel poble. En el transcurs de la volta i ha uns indrets predeterminats, el seguici s'aturava per realitzar la lectura de l'estació penitencial que pertocava. A la quarta, per exemple, li sortia pas una imatge de la Mare de Déu dita dels Dolors o de la Soledat, que anava damunt unes andes i que s'afegia a l'acte, fins a completar els 14 misteris dels qual es compon el Camí de la Creu. Xerrem d'una celebració ben emotiva i plena de sentiment pel poble cristià.
Aquest costum que també rebia el nom dels «Dotze Sermons», quedaria definitivament finit per ordre del prelat D. Pedro Antonio Juano, Bisbe de l'illa de 1803 a 1814, perquè considerava irreverent aquesta escenificació que esdevenia de l'edat mitjana i que en aquells moments, inicis del segle XIX, les circumstàncies històriques ja no eren les mateixes. Per aquest fet, manaria que cada parròquia es fes la processó del Via Crucis amb una talla del Natzarè portada sobre unes andes, ordre reiterada el 1818, pel Bisbe D. Jaume Creus i Martí, obligant que fos una imatge portada per quatre homes vestits de sac i acompanyats per dos preveres amb capa i bonet, antic capell baix de base rodona i damunt quadradenc amb quatre becs, propi dels clergues.
Les imatges del Natzarè a Ferreries
Ara, en el present espai dedicat a la celebració del 75 aniversari de la confraria del Natzarè de Ferreries, anem a fer una ullada als arxius històrics per esbrinar les diferents talles que al llarg de dos segles, han estat testimoni religiós i popular de la processó del Via Crucis, essent la de Jesús portant la creu, camí del calvari, una de les imatges més captivadores de la Passió.
La primera imatge del portador de la creu que podem documentar de la parròquia de Sant Bartomeu, la trobem a la Visita Pastoral de 1825, corroborant que a la capella dedicada als ermitans Sant Antoni Abat i Sant Pau, consta una imatge del Natzarè. Des de llavors i fins el 1936, podem confirmar que almenys n'hi ha hagut fins a tres talles anteriors a la guerra civil espanyola.
De les talles documentades en els inventaris de la parròquia de Sant Bartomeu, la darrera seria adquirida el 1925, la qual seria beneïda amb tota solemnitat el 23 de març d'aquell any, essent costejada per una família del poble.
Avinençats en el tema de les talles del Natzarè, aquesta darrera i segons els entesos en art, era de gran bellesa i perfecció, essent una de les millors talles que es podien trobar a Menorca. fou apadrinada per Sr. Cristóbal Marqués i la Sra. Maria Mascaró, essent col·locada a un nou altar que es va aixecar el 1925. Dins el món de les curiositats, aquesta tingué un cost de 508 pessetes, quantitat prou significativa en aquells temps, essent destruïda en els injustificats atemptats contra les esglésies, el juliol de 1936.
En els inicials anys quaranta, seria adquirida l'actual imatge del Natzarè, poc abans de l'establiment de l'actual confraria homònima i que enguany com hem dit abans, compleix el 75 aniversari de la seva constitució.
Enllestint aquestes resumides notes i en un any ben especial, el passat diumenge dia 18 de febrer, tingué lloc a Ferreries la trobada anual de confraries de l'illa que, en un gran aplec cristià i confrare, es portaria a terme un Via Crucis voltant pel poble amb les imatges del Natzarè i la Verge dels Dolors, portada per membres que esdevenen de tradició i herència i familiar, com així ho són també l'agrupació de Centurions i els portadors de les andes de Crist Jacent.
Que sigui, idò, en el marc d'aquests tres quarts de segle de la confraria del Natzarè de Ferreries, llum i germanor per un poble que gelós dels seus orígens, viu amb passió i estim, el recer del portador de la creu. Que així sia i per molts anys.
Notes:
1 Diccionari Alcover – Moll. 2 Revista el Iris, Diario Católico, edició del 24 de març de 1925. «Ayer tarde, nuestro celoso Sr. Ecónomo bendijo solemnemente la nueva y hermosa imagen de Jesús Nazareno, de estatura natural, regalo de una piadosa familia».
3 En el transcurs del temps i com és obvi, la imatge del Natzarè ha viscut petits adobs que han passat per les artístiques mans del pintor Carlos Mascaró, al qual agraïm el seu esforç i dedicació.