Més xarxes personals i menys xarxes socials

Quina sort d'haver decidit anar a la xerrada del psicòleg Francisco Villar, tot i que en un principi vaig sortir enfadada amb jo mateixa, enfadada i assumint la responsabilitat d'haver comprat una play, haver donat un mòbil als meus fills massa prest i de «colofó» participar amb es xou des chromebook a l'institut, quan els fills dels directius d'empreses de Silicon Valey no utilitzen les tecnologies fins els 16 anys, i van a centres en els quals l'educació no està digitalitzada, a diferència d'Espanya! Ingènua que és una. També em va servir per plantejar-me i «jo què puc fer, a part d'assumir la meva responsabilitat?» El ponent de dissabte as Mercadal, Francisco Villar, amb exemples, arguments, i estudis em va fer veure que quelcom està passant quan Unicef, la

Unesco, Amnistia Internacional, el neurocientífic Michel Desmurget, la doctora en Educació Catherine L'Ecuyer, educadores de l'etapa infantil de Barcelona i de Menorca constaten i demostren amb estudis, els risc de les pantalles en edats primerenques. Aquest engranatge, continua quan arriben a la preadolescència. Amb preocupació observen els mestres, professors i entrenadors esportius que acompanyen els nostres fills, que el rendiment acadèmic baixa, que també minva la capacitat de concentració, l'esperit crític, el de superació, la frustració, la paciència, l'empatia... de quins valors es nodriran les generacions que pugen? Continuant

amb les etapes de creixement arriben a l'adolescència, i com no pot ser d'altra manera, arriba també l'interès i el descobriment de la sexualitat, massa prest però. Per desgràcia els coneixements es basen en la pornografia. El ponent ens va explicar que per regla general les nostres filles miren porno per saber què esperen d'elles els seus «novios» i ells miren pornografia per saber què han de fer. El problema però, no és l'inici en les pràctiques sexuals, ja que forma part de la naturalesa, sinó que aquestes pràctiques estan basades en una informació i imatges que res tenen a veure amb la realitat. Aquesta font d'informació mostra una forma de tractar les dones que elles normalitzen i ells es creuen amb el dret de maltractar i, fins i tot, violar, què més volem? Si tots aquests arguments no fossin prou preocupants quan passen l'equador de l'adolescència enceten l'etapa de l'ansietat, la depressió, les autolesions i els intents de suïcidi, en definitiva la salut mental dels nostres fills i filles es veu trastocada. Informació que de poc ens assabentam i així ens quedam, «tant panxos»! Davant tots aquests arguments i després d'escoltar atentament aquest psicòleg i el fòrum obert que hi va haver després de la ponència, em va queda clar que:

- Podem pactar amb els pares dels amics dels nostres fills, de retirar-los el mòbil, així no tindran l'excusa recurrent de que és l'únic que no en té.

- Els hem de deixar que s'avorreixin així fomentarem la creativitat per cercar com entretenir-se

- Retardar al màxim l'ús del mòbil

- Saber que no esteim obligats a comprar un Chromebook a l'institut

- Saber que podem no autoritzar o revocar la creació d'un compte de correu electrònic del centre d'estudis

- Com molt bé va exposar una mare assistent, fer xarxa. Xarxa entre noltros, pares, perquè aconseguirem que els nostres fills no es sentin diferents dels altres i a la vegada podem fer pressió perquè els polítics ens escoltin

- Unir-nos, per aconseguir que no ens divideixin i enfortir-nos per agafar coratge per prendre decisions conjuntes i fermes

- I sobretot ser, per a ells, el millor exemple.

Ja per acabar dir que també em va fer riure, va ser una xerrada carregada d'humor irònic, que bona falta em fa, amb la recomanació que si volem un smartkid donem als nostres fills un tontophone perquè està demostrat que amb un smartphone afavorim un tontokid.

Finalment donar les gràcies al Consell Escolar de Menorca i al grup Aules Lliures de Pantalles, entre d'altres, per fer possible aquesta trobada tant enriquidora i encoratjadora.