EL DAVALLAMENT A MAÓ, UNES NOTES EN LA SEVA RECUPERACIÓ
La Setmana Santa dins l'univers de la fe cristiana, és una de les celebracions més viscudes per una comunitat de fidels, els quals arrecerats a una parròquia o capella, memora cada any a l'empara de la primera lluna de primavera, l'anomenat Tridu Pasqual, dies en els quals es reconstrueix la Passió i Mort de Jesucrist, preludi a la festa més gran de l'any cristià, la Pasqua de Resurrecció.
Des dels inicis del cristianisme i fins avui, la Setmana Santa en tot el seu context, han estat uns dies marcats per dos factors cabdals, primer, el culte litúrgic, com una forma de celebrar les cerimònies religioses del servei diví i segon, l'anomenada Pietat Popular, que és el resultat d'una barreja entre la fe i la cultura d'un poble, expressada en unes manifestacions planeres com el Via Crucis, les processons penitencials o el «Davallament», escenificació commovedora de la baixada d'una imatge del cos mort de Jesucrist de la creu, com acte preliminar a la processó del Sant Enterrament.
El Divendres Sant de 2023, el temple de Santa Maria de Maó va ser escenari, més de dos segles després del seu esvaïment, del Davallament o ‘Endavallament', minuts abans de la sortida de la processó del Sant Enterrament, assolint un gran èxit de participació, fet que ha motivat la seva recuperació enguany i per anys venidors, coordinat des de la Parròquia i de les tres confraries de Setmana Santa adscrites, El Sant Sepulcre, Mare de Déu dels Dolors «La Soledat» i la Confraternitat de Centurions de Sant Corneli.1
Així idò, anem a exposar algunes notes d'aquella pietosa i solemne funció que des de fa molt de temps dorm en la memòria escrita en arxius històrics, un acte que vindrà a omplir en un rerefons històric i adaptat a dia d'avui, una de les més antigues oficis religiosos i populars que van existir durant la Setmana Santa de Maó.
Unes pinzellades històriques
En un context històric, sabem que la representació del Davallament
ja esdevé en les antigues obres i drames de caires religiosos d'època medieval, cerimònia que va viure a partir de la promulgació del Concili de Trento el 1563, les seves primeres prohibicions, arran de la contrareforma catòlica que cercant una proximitat en aquells temps, per donar a entendre els misteris de la Crucifixió al poble majoritàriament illetrat amb escenificacions i altres elements, trobà la resistència dels reformistes protestants.
2
En el cas de la Diòcesi de Mallorca, en la qual la nostra illa hi estava unida, segles XVI i XVII3, les primeres proscripcions foren dictades pel Bisbe D. Pere d'Alagón i Cardona el 1691, fet que no arribà fins al final, al topar-se amb l'oposició dels Canonges de la Seu mallorquina que aconseguirien amb prou esforç, mantenir aquesta funció amb alguns canvis que també afectarien en el decurs del temps, als nostres entorns.
En el cas de Maó, l'ofici del Davallament
que de molt temps enrere va ser una de les cerimònies més emotives i pietoses, ja tenim constància històrica en el primer quart del segle XVII i que va sobreviure a la parròquia de Santa Maria almanco fins la segona meitat del s. XVIII.4
Per portar a terme l'Endavallament, es muntava un cadafal a l'altar major, el qual reproduïa la muntanyeta del Gòlgota amb les tres creus dramatitzant en un context pietós i solemne, el descendiment de Jesucrist de la creu, amb una imatge que tenia els braços articulats, peculiaritat que facilitava el seu desclavament que consistia en passar un sudari blanc per davall de les seves aixelles.
En la realització de la present escenificació, alguns preveres figuraven als prohoms Josep d'Arimatea i Nicodemus, dos dels més ferms seguidors en secret de la vida de Jesús i que segons l'evangeli de Joan, desenclavarien i baixarien de la creu a Jesucrist. (Jn 19, 38-42). També hi eren presents les representacions dels apòstols Pere i Joan (el deixeble més jove) i finalment, una imatge o talla de la Mare de Déu, esmentada com dels Dolors o de la Soledat.
El cerimonial començava com ens indica una consueta5 de la primera meitat del segle XVII i que porta per títol «Las Cobles del Davallament de la Creu», amb la lectura i cant de les coples, 26 per ser més exactes i 12 lectures, interpretades pels personatges assistents, estrofes antiquíssimes que havien sigut aprovades pel governador de Mallorca durant el primer quart del segle XVII i copiades pel prevere Bartomeu Vives, el 1644.
Finida la cerimònia del Davallament, la imatge de Crist era posada amb tota solemnitat a dins una urna col·locada sobre unes andes o pas portat per quatre penitents iniciant-se de seguida, la processó del Sant Enterrament pels carrers de Maó.
Als tombants del segle XVIII i inicis del XIX, seria el moment en que es produiria un lent i progressiu esvaïment d'alguns costums populars propis de Setmana Santa i en concret del jorn del Divendres Sant, esdevinguts de graduals reformes en les celebracions litúrgiques i com no, de la vida social i cultural de la nostra illa.6
En el seu lloc, les celebracions del Divendres Sant quedaven sobretot realçades durant el matí amb sermons de la Passió i adoració de la Vera Creu i el capvespre, la celebració del Fas o Ofici de Tenebres, acte que es va mantenir fins el 1936.7
Enllestint les presents notes sobre l'antiquíssim acte del Davallament i que enguany es recupera per deixar-ho per anys venidors, enhorabona a les confraries del Sant Sepulcre, la Mare de Déu dels Dolors, La Soledad i els Centurions de Sant Corneli que juntament amb la parròquia de Santa Maria han apostat per la recuperació d'un dels actes més antics i preciosos de Setmana Santa, el Davallament.
Notes:
La dissipació de la funció del «Davallament o Endevallament» , vindria motivat arran de successives reformes litúrgiques hagudes en el temps i els canvis socials i culturals.
2. En èpoques molt tardanes, també solia representar la figura de Jesucrist, una persona escollida per l'ocasió. Amb les noves reformes, seria una imatge articulada de Jesucrist, que seria davallada de la creu.
3. L'actual Diòcesi de Menorca iniciaria les seves primeres passes i fins avui, el 23 de juliol de 1795, per la Butlla «Innefabilis Dei», del Papa Pius VI.
4. La funció del Davallament apart de celebrarse a Santa Maria, també es feia a l'església de Sant Francesc d'Assís, com unes reminiscències d'origen franciscà que van sobreviure fins el 1872.
5. Consueta, Llibre on consten les cerimònies i consuetuds litúrgiques d'una església o monestir; cast. consueta, ritual. Dicc Alcover – Moll.
6. A la primera dècada del s. XIX, també desapareixeria el costum de que fos un frare o un laic, el qui assumia el paper del Natzarè a la processó del Via Crucis i en seu lloc es posaria una imatge de Jesucrist portant la creu com així ho vèiem avui, per ordre del Bisbat de l'Illa.
7. 1. Fas. (usat en sing. a les Balears, i en pl., fasos o fassos, en el català continental) a) Les matines del dimecres, dijous i divendres sant, durant les quals s'exposa un triangle de ciris i es va apagant un ciri a la fi de cada verset, fins a romandre tots apagats; cast. oficio de tinieblas. Dicc Alcover – Moll.