El llegat d’un amb segell propi
L’arquitecte Joan J. Gomila és l’autor d’un treball d’investigació sobre Francesc Femenias
L’arquitecte Joan J. Gomila és l’autor d’un estudi d’investigació sobre Francesc Femenias Fàbregas (1870-1938), que va ser l’arquitecte municipal de Maó des de 1904 fins a la seva mort fa vuitanta-sis anys, que ha estat editat en un llibre de 300 pàgines i amb nombroses fotografies i il·lustracions pel Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (Coaib).
El primer capítol del llibre reflecteix els edificis més importants del centre antic de Maó que van ser dissenyats pels mestres de cases més destacats que van treballar a finals del segle XIX, essent el panorama arquitectònic que Femenies es va trobar quan va tornar a la seva ciutat natal. En aquest sentit, s’ha d’assenyalar que l’arquitectre maonès va haver de lluitar perquè els diferents ajuntaments de l’Illa, sobretot el de Maó, apliquessin la normativa vigent sobre l’obligatorietat que qualsevol obra d’edificació estigués firmada per un arquitecte.
Projectes
El nucli clau d’aquest estudi d’investigació està format pels capítols centrals del llibre, en què l’autor analitza els projectes més interessants de Femenias que corresponen amb els que estan datats en els primers quatre decennis del segle XX, lligats a la vegada amb les tres grans crisis d’aquest període històric, com són el crac de 1911, la crisi de 1920 i la desfeta de 1929, les tres
L’edifici de la plaça de la Conquesta, a Maó, que mira cap a la costa de ses Voltes és un dels més emblemàtics exemples de l’obra de l’arquitecte Francesc Femenias i Fàbregas. amb una gran incidència en la vida urbana i que, a més, ajuden a entendre el conjunt de la seva obra en el marc urbà de Maó. En aquets sentit, l’autor assenyala que cada decenni comença amb un canvi estilístic en l’obra de Femenias que, per altra banda, aporta les pistes necessàries per endevinar les noves tendències. Així, es pot intuir una trajectòria professional que va de menys a més i que sobresurt amb els edificis del anys vint, amb la decadència d’un modernisme suau que va
FEMENIAS I FÀBREGAS La seva petjada és tan personal que les seves obres conformen l’anomenat ‘el Maó de Femenias’
desapareixent, l’autor.
Per últim, Gomila reflexiona sobre la aportació de l’arquitecte i el que s’ha definit com «el Maó de Femenias», amb tot un seguit d’edificis ben originals en els carrers de la ciutat que sobresurten de la majoria de les façanes de cases de trast, com a mostra del canvi que després de Femenias va patir el món de l’arquitectura a l’Illa. en paraules de