Nova edició del ‘Mapa Topográfico’ de Pasarius
Surt amb el segell del centenari de l’investigador i periodista celebrat el 2023
Les quatre filles de Josep Mascaró Pasarius, hereves dels drets de propietat intel·lectual de les obres del seu pare, han tancat un acord amb el distribuïdor Sebastià Ameller, d'Alaior, perquè pugui distribuir el Mapa Topográfico de Menorca (escala 1:50.000) editat a escala 1:50.000 per Savir el 1982 a Barcelona.
Com a novetat, els nous exemplars es posaran a la venda amb el segell commemoratiu del centenari del naixement de l'investigador, cartògraf i periodista, celebrat el 2023, i aniran numerats fins a la fi de les existències.
El Mapa Topográfico de Menorca té un format de 98x136 centímetres. A banda de la detallada toponímia i de situar els principals monuments arqueològics de l'Illa, inclou els mapes de Ciutadella i Maó -sense noms de carrers-, Alaior, es Mercadal, es Castell, Sant Lluís, Ferreries, Llucmaçanes, Sant Climent i es Migjorn Gran. Destaca una orla amb nombrosos dibuixos que recullen i expliquen els fets principals de la història de Menorca. Els autors d'aquests dibuixos són Carlos Mascaró, Jaume Fedelich, Ramon Cavaller, Pere Montserrat i Arturo Pomar. La retolació és de Pedro Romero.
Aquest és un dels nombrosos mapes fets per Josep Mascaró Pasarius. L'arqueòleg Octavi Pons Machado, que va presentar aquesta peça el mes desembre del 2023 al Museu de Menorca, a Maó, i posteriorment al Roser de Ciutadella, en el marc dels actes de l'Any Josep
Mascaró Pasarius, en destaca el valor arqueològic, perquè situa amb gran detall les taules, els talaiots i els jaciments arqueològics de l'Illa, fruit de la feina prèvia feta per l'autor als anys quaranta a tota Menorca.
A més, els símbols recollits a la llegenda en fan més fàcil la visita, perquè hi surten detallades les carreteres i els camins principals i secundaris i els camins rurals a la primeria dels anys 80 del segle XX.
Toponímia popular
El mapa recull la toponímia de l'Illa, que incorpora, a diferència dels mapes militars, toponímia popular i toponímia costanera, amb referències a naufragis.
I en una cinquantena d'imatges explica què és Menorca (les seves dimensions, la població de l'illa, etc.) i quina és la seva història. Dels gravats en destaquen un de la Mare de Déu del Toro, referent espiritual i patrona de la Diòcesi; i l'altre d'Alfons III d'Aragó, que remet a la conquesta cristiana del 1287.
La història recollida als gravats comença amb els primers pobladors i els poblats de navetes, segueix amb el període talaiòtic, el món dels foners; l'etapa romana, les basíliques paleocristianes, la presència jueva, l'època islàmica i la conquesta medieval. Trobam també referències a la història moderna, les ermites i l'assalt turc de 1558.
Finalment, els segles XVII XVIII hi són representats pel castell de Sant Nicolau, al port de Ciutadella, i el castell de Sant Felip, a l'entrada del port de Maó.
Destaca la detallada toponímia, situar els monuments arqueològics i els dibuixos amb els fets de la història de Menorca