Crònica d’una manifestació
El passat dia set d'Abril, els carrers de la ciutat de Maó es van veure sorpresos per un riu de gent de tots colors, sexes i edats que, sota el paraigües de la pau, unien la seva consciencia amb una veu comuna que clamava contra la guerra i denunciava l'escalada bel·licista.
La trobada fou a S'Esplanada, a les sis de la tarda. A poc a poc, la pica –la plaça– es va anar omplint de converses amb una preocupació compartida i una voluntat ferma de protesta contra la intenció de l'OTAN d'instal·lar una base militar, utilitzant el nostre port per a vaixells de guerra, segurament armats amb enginys per matar massiva i indiscriminadament, arrasant pobles, camps i ciutats.
Els senyors de la guerra, fabricants i inversors en el negoci de la mort, les armes, ja porten dies i dies anunciant una possible guerra mundial. Estan esmolant les seves eines de matar l'enemic i, al mateix temps, a través dels mitjans, estan incubant en el cap de la població l'odi i la por, per assegurar-se el beneplàcit de l'opinió pública per dur el nostre jovent a l'escorxador amb proclames de defensar uns valors que ells, els buròcrates, es passen per l'entrecuix si no són un bon negoci.
La manifestació va alçar crits i pancartes per fer-se escoltar i veure de lluny. Malgrat el motiu de la trobada, l'ambient era encoratjador i aquesta vella lluita per la pau i el diàleg entre els pobles i nacions es reflectia a les actituds i els raonaments agermanats de totes i tots els manifestants. Gràcies bona gent!
GABRIEL CARDONA PRUNERA
ES CASTELL