L’ABSORCIÓ DEL SABADELL COM A EMPOBRIMENT DE PAÍS
Es miri com es miri la possible absorció de Banc Sabadell per part del BBVA és un empobriment per a molts. És un empobriment per als ciutadans que perden un competidor important a un mercat bancari que ja és un oligopoli com s'ha demostrat amb la pujada dels tipus d'interès que a dures penes s'han vist reflectides en la remuneració dels dipòsits i en canvi han tingut un efecte immediat en el cost dels préstecs i en els beneficis dels bancs.
No em referiré al que li passi ara a l'accionista. Peró sí diré que és un empobriment també per a les empreses que tenen en Banc Sabadell un especialista que els dona serveis especialitzats de manera bastant eficient i que té sovint una especial sensibilitat a les seves necessitats.
És un empobriment fatal per Catalunya que perdria una de les poques institucions d'envergadura que pot donar carrera i experiència, atraient talent, a molts professionals del sector financer.
Es miri com es miri la possible absorció de Banc Sabadell per part del BBVA és un empobriment per a molts: ciutadans, empreses i Catalunya»
Finalment, no és cert que l’ECB empenyi els bancs cap a fusions nacionals, el que es busca és una major integració bancària europea»
AQUESTA HISTÒRIA ve de lluny. Ja en el post referèndum es va produir una confabulació de factors que van dur al Banc Sabadell a una situació límit. Així vam veure uns atacs en els mercats que van deixar la cotització del Banc en un preu ridícul (empesos per rumors potser interessats) vam veure una possiblement excessiva pressió per part d'una supervisó acomodatícia amb l'estat de coses de la banca espanyola, i també, cal dir-ho, vam veure alguns errors de la pròpia entitat (inversió i canvi tecnològic matusser a TSB, un CEO questionat per alguns erc.). N'hi ha hagut prou amb un poc de calma i ordre en la gestió, sense cap decisió espectacular, per què el banc demostrés la seva fortalesa.
En aquests moments és quan es nota a faltar un nucli d'accionistes que donin estabilitat al banc, un paper que fa la Fundació La Caixa a Caixabank, per exemple. Oliu ho va intentar amb els Lara, Andic, Folch, etc, però no se'n va sortir ja que la cotització no els va acompanyar.
Finalment, no és cert que l'ECB empenyi els bancs cap a fusions nacionals, el que es busca és una major integració bancària europea a través de fusions entre bancs de diferents països de l'àrea euro, amb poc èxit fins ara, per cert. Si el que busca el BBVA amb aquesta operació és una diversificació internacional quedant-se el banc anglès TSB, potser ho pot fer no mitjançant la pretesa absorció del Sabadell, sinó directament amb la seva compra. Encara que seria una llàstima pel banc català ara que sembla comença a consolidar la filial britànica.