En la mort de na Rosario Gener Coll
Dia 30 d'abril ha mort na Rosario. Per damunt de la tristor ens emergeix l'agraïment pel regal i riquesa que ha significat per a infants, mestres i famílies comptar amb la llum i l'energia de na Rosario. I agraïment també a la família Gener–Coll per deixar-nos compartir el temps i les il·lusions de na Rosario tots aquests anys.
Fa 50 anys a la sagristia de St. Antoni Maria Claret ella va posar en marxa el que havia de ser l'escoleta Joguina. Mai va pensar en crear una ‘guarderia', sempre empenyia perquè fos un lloc de trobada i participació de famílies, un espai de joc. Sí, una escoleta! Des del començament va contactar amb experiències educatives de Catalunya i va mobilitzar-se sempre a favor de la qualitat pedagògica i de la participació.
Molt generosa i compromesa, sempre discreta, generava optimisme en el seu entorn. Quantes vegades ella va resoldre amb la seva cartera el dèficit de l'escoleta!
Mai acceptava un obstacle insalvable com a final de camí. Quan per a la majoria era impossible, ella ressorgia amb idees creatives generadores de noves oportunitats.
Compartirem un parell d'exemples: Devers l'any 1978 es va assabentar que hi havia unes convocatòries de subvencions del Ministerio de Trabajo per a «Guarderías laborales: centro de guarda y cuidado de hijos de madres productoras para que éstas puedan acudir puntualmente a su trabajo». Bé la cosa és que en aquells moments aquesta era l'única font possible d'ajudes per no deixar al carrer cap infant si no podien pagar. Va armar la sol·licitud i ja la tenim partida a presentar els papers a Palma.
Però arriba i li diuen que el termini per a les sol·licituds ja ha acabat i que no li poden admetre els papers. Quin xasco! Però, bona observadora de l'ànima humana, va veure que aquella funcionària es fixava en les botes que na Rosario estava estrenant. Va ser directa: «Quin nombre dur vostè?... es mateix que jo!... ara torn». Ja tenim na Rosario cercant una sabateria per comprar un parell d'esportives i així poder desprendre's de les botes que tant admirava aquella dona. Va pujar altra vegada al despatx i li va entregar les botes a aquella senyora.
I així va ser que aquella treballadora va tornar a ca seva amb unes botes que no en fiava i que Joguina es va veure reconeguda com a «Guardería laboral»: les famílies vam poder comptar amb les úniques ajudes econòmiques que hi hagué durant més de 20 anys.
En voleu un altre? Joguina llavors va ser l'única escoleta de Menorca que rebia ajuda econòmica així que es va inventar que Joguina i Es Poriol eren dos edificis de la mateixa escoleta i a partir de llavors van sol·licitar i rebre ajuda pels infants «dels dos edificis».
Així podríem fer hores i hores explicant històries plenes d'enginy, astúcia, creativitat... Ha estat una activista incansable compromesa amb la justícia social i amb la protecció de tots els membres de la comunitat educativa.
Era capaç de ser per tot on pogués ser útil però sempre renunciant a qualsevol protagonisme.
Dona valenta on n'hi hagi. Era una persona radical protegint els pobres i molt flexible en la convivència. Quan a ulls de la majoria ja no hi havia cap alternativa possible, ella emergia amb noves propostes.
Parlant d'ella aquests dies, moltes mestres recorden l'ànim que els contagiava: sempre trobava coses positives en qualsevol situació. Entrava a les classes per alabar el que s'estava fent: «Que bé que ho feis!» «Endavant al·lotetes!», solia dir.
Quan, en reconeixement de la seva trajectòria com impulsora del zero-tres a Menorca, es va posar el seu nom a l'escoleta Roser Gener ella repetia «Es mèrit és de moltes persones, jo només faig de tia».
La capacitat de cooperació i complicitat d'entre totes les escoletes té molt a veure amb l'ambient de germanor que sempre creava.
Gràcies, Rosario! Quan et recordam seguim aprenent i ens sentim estimats.
ESCOLETES: JOGUINA, ROSER GENER, ES PORIOL, ES MUSSOL, SA GALERA, BORJA MOLL, XIPELL.
EAP DE CIUTADELLA