Mas Iglesias, el petit gran club de Reus
Representa un barri modest amb una enorme fortalesa, orgull i esperit de grup
El Mas Iglesias de Reus posseeix, indubtablement, l’encant i la grandesa de la seva pròpia modèstia. L’actual presidenta, Erika Molina, ha de guardar moltes vegades els uniformes en el seu propi armari de casa. Aquest és algun dels molts inconvenients de compartir instal•lacions amb un altre club, a més de no disposar de local ni de bar que puguin considerar seus.
Però està l’orgull de tots els que formen part d’aquesta gran família del Mas Iglesias, una entitat jove que aspira a tenir dos equips per categoria seguint un manual de funcionament tan senzill com difícil d’aplicar: disciplina i serietat.
Els pares han d’entrar especialment en aquest rigor essencial per a la supervivència i les gestes esportives dels seus jugadors. Per exemple, portarlos a entrenar puntualment.
En un dels vestuaris, en acabar un partit, futbolistes i pares comparteixen unes patates, refrescos, olives, fruita seca i una mica d’embotit, un senzill aperitiu gentilesa del coordinador, Joaquín Requena. Les finances només donen per un dinar de fi de curs i només per als nens; els pares que s’apunten s’ho han de pagar també, com les quotes dels seus fills.
Més enllà del futbol
Quan al club van saber de la seva inclusió en el programa +KESPORT! l’equip responsable de mantenir en marxa l’entitat es va emportar una gran alegria, entenent que era una forma de recompensar o reconèixer l’esforç per donar-li a tants nens del barri la possibilitat d’una formació millorada, no només en l’aspecte futbolístic.
El pla traçat és el d’un creixement lent però segur, pas a pas, teixint una complexa xarxa d’equilibris entre la pròpia modèstia del club, les limitacions de les plantilles i la voluntat d’unir l’esperit competitiu amb el formatiu.
Per aquest motiu el Mas Iglesias no té definits exactament les plantilles en dos equips sinó que sobre una base de més futbolistes uns participen més que altres. “Ens passa que si no guanyem partits els pares es porten als nens”, diu el tècnic.
El resultat és una complicitat singular de tots els protagonistes en benefici d’un gran objectiu comú que és el d’atraure nous jugadors. Al Mas Iglesias són possibles resultats impensables, grans demostracions de resistència i per sobre de qualsevol altra cosa el joc en equip, l’únic camí possible per militar com ho estan fent en categories molt complicades per al que dóna de si la seva petita territorialitat.
L’oposició esportiva i futbolística dels equips de Mas Iglesias davant rivals molt superiors tècnicament és ja una petita llegenda en aquesta comarca de gegants com el propi Reus, el Nàstic o el Cambrils.
El Mas Iglesias, en definitiva, s’ha guanyat el respecte de tots a força de les seves pròpies regles de respecte internes. És freqüent que companys de col•legi o veïns dels jugadors vulguin apuntar-se a les seves files atrets per aquesta èpica pròpia. Els jugadors de categories superiors són cridats a donar xerrades als més petits com una forma eficaç de transmissió de sentiments i de coratge.
La presència de la Coach Serena Candalija també ha contribuït a fomentar entre els equips Pre-benjamí, benjamí i aleví del club noves dinàmiques pedagògiques en els entrenaments, si bé és coneguda la tradició del Mas Iglesias de trencar la rutina dels entrenaments amb excursions i entrenaments a la platja o fora de les instal•lacions
La seva elecció per al programa +KESPORT! va ser rebuda com un reconeixement al seu esforç social
Superació, respecte i companyerisme són, a més de valors, una exigència per portar aquesta samarreta