Derbi de Champions?

El panorama global del país està ben enredat. El Parlament ha aprovat una llei de Referèndum i el govern ha convocat la ciutadania a votar el proper 1 d’octubre. Què passarà després? Ningú ho sap, absolutament ningú. Pot ser un procés ràpid o lent i que s’allargui per anys. Fins i tot pot ser que s’acabi el mes que ve. I aquí no s’hi val confondre els desitjos amb el que realment pugui passar.

Dit això, un dels temes d’especulació és què passarà amb els equips catalans que juguen a les lligues espanyoles. Futbol, bàsquet, handbol, hoquei, etc. I no només el Barça hi juga. També l’Espanyol, el Girona, el Reus, el Nàstic, la Penya, el Granollers,... la llista és molt llarga. Per tant no podem reduir el problema només a un club per molt gran i important que aquest sigui, tot i que això ja obri portades dels diaris esportius de Madrid.

En el supòsit que passés alguna cosa, és a dir que efectivament Catalunya esdevingués Estat i per tant tingués una altra estructura esportiva, és obvi que a tots nivells i més tard o més d’hora, s’hauria de començar un procés de negociació per aclarir infinitat de temes. Des del repartiment del deute als drets sobre nacionalitat, aranzels, infraestructures i molts temes més. També pel que fa a les competicions esportives, és clar. I el sentit comú apunta que caldria establir relacions de bon veïnatge.

Jo no sé què passarà. No en tinc ni idea. L’única cosa que puc assegurar amb tota la convicció és que ningú pot afirmar que els equips catalans no jugaran a les lligues espanyoles, ni que només hi haurà lligues catalanes independents de les d’Espanya. Ara això només són arguments a favor del no, o també del sí, és clar. Però no passen de pures hipòtesis. Tanmateix caldria que els qui tinguin responsabilitats comencin a plantejar escenaris possibles i a buscar solucions als problemes que segur n’hi haurà. Mentrestant ‘keep calm’, i encara que no sigui de Champions, és bo que puguem gaudir d’un derbi, futbol en pura essència