“LA MOTONÀUTICA ÉS UN ESPORT D’ADRENALINA PURA”

Josep Maria Izquierdo ha aconseguit, juntament amb el seu copilot, el gallec Sergio Pereira, el seu segon títol mundial d’endurance en categoria promoció. Apassionat de la motonàutica des de ben petit, quan acompanyava el seu germà a les curses, el pilot del Club Nàutic Garraf té molt clar quin és el seu objectiu: revalidar el títol mundial l’any que ve i continuar gaudint d’aquest esport, un esport que “enganxa molt i que recomano a tothom a provar-lo”.

Primer de tot, moltes felicitats. Segon títol mundial ja en el teu palmarès.

Moltes gràcies! Sí, aquest títol és el segon que aconsegueixo ja. El primer el vaig guanyar el 2013 al Llac de Como, a Itàlia, amb Sandro Pelucca, i el cap de setmana passat vaig repetir títol en el mateix escenari, però aquesta vegada amb Sergio Pereira de copilot.

Quina valoració fas d’aquesta competició?

La valoració és molt bona; el nostre objectiu era aquest, anar a guanyar. Portàvem una temporada una mica difícil perquè hem trencat un motor aquest any i el Campionat d’Europa no el vam poder finalitzar com volíem; però en aquesta cursa sortíem com a favorits i ho havíem d’aprofitar.

Com has vist el nivell d’aquest campionat?

El nivell de la nostra categoria, la de promoció, era molt fort. Teníem per darrere un altre pilot català, David Burgos, i un equip andalús, format per Fernando López i Sergio Gómez, que també van estar molt forts, a més de què Fernando López ja havia guanyat el Campionat d’Europa. El nivell ha sigut molt alt en aquesta carrera.

I ara quin és el proper objectiu?

Revalidar una altra vegada el títol l’any que ve.

Després d’haver guanyat dos Mundials i dos Europeus quins reptes et planteges ara?

El meu repte principal és continuar competint i seguir gaudint d’aquest esport que m’apassiona. Porto des de petit en el món de la motonàutica i m’agradaria seguir dins d’aquest món; i, sempre que es pugui, estar a dalt de tot del calaix.

El 2013 Sandro Pelucca i tu vau ser el primer equip català a aconseguir un Campionat del Món. Com definiries el nivell de la motonàutica catalana?

El nivell de la motonàutica catalana està molt alt. Ara mateix hi ha dos equips catalans en la categoria de promoció, en la qual hem aconseguit nosaltres aquest mundial. Després, en categoria S2, hi ha un equip molt punter ara, que tenen una embarcació nova, tot i que aquest any al mundial, com que anaven amb l’embarcació nova, encara els faltaven hores de rodatge, però estan molt forts en aquesta categoria.

Quin és el nivell que us trobeu fora de les nostres fronteres?

És un nivell bastant alt. A Itàlia, per exemple, tenen molt bons equips, estan molt ben preparats; i els equips belgues també s’estan posant ara les piles i comencen a situar-se en les posicions capdavanteres. Aquest any, per exemple, hem guanyat el Mundial dos equips d’Espanya i dos equips de Bèlgica. El nivell està pujant cada temporada més.

En què consisteix la modalitat d’endurance?

L’endurance són carreres de resistència de quasi 40 milles per mànega. Es fan en un circuit tancat amb boies, les vermelles es passen per l’esquerra i les grogues per la dreta, i es tracta d’anar fent voltes. El circuit tant pot ser en mar obert com en un llac, com ha sigut el cas d’aquest últim mundial, que el vam disputar al Llac de Como, a Itàlia. Dins de l’endurance hi ha quatre categories: promoció, Boat Production, S1 i S2. Boat Production i promoció són embarcacions de producció en sèrie, homologades de cinc places; són embarcacions d’esbarjo, per així dir-ho. En la categoria de promoció la potència màxima que podem posar al motor és de 150 cavalls i el pes mínim de l’embarcació, amb tripulació inclosa (pilot i copilot), és de 850 kg. Pel que fa a la resta de categories, es fa una fórmula mesurant el llarg i l’amplada de l’embarcació que et dona la potència màxima que pots instal·lar al motor.

Quina és la velocitat màxima que agafen aquestes embarcacions?

En la nostra categoria estem en un màxim de 130 km/h més o menys; però en S2, per exemple, arriben quasi als 160 km/h.

Sempre hi ha d’anar pilot i copilot?

A endurance l’òptim és anar pilot i copilot. Si poden anar dos és millor que un, ja que el circuit és molt llarg i a vegades entre boia i boia hi ha més de dos quilòmetres de distància; així que portar una persona que pugui anar pendent del GPS és primordial.

Quina és la relació entre pilot i copilot en una competició?

La relació entre el pilot i el copilot ha de ser boníssima. El copilot és qui controla el tema de la posició de boies i qui porta les coses de l’embarcació, mentre que el pilot s’encarrega del gas i del volant, i d’anar controlant-ho tot. Jo fa dos anys que tinc Sergio Pereira de copilot i la veritat és que fem una parella perfecta. Ens coneixem des de ben petits, hem competit quasi sempre junts, fins que al 2015 vam decidir ficar-nos a l’endurance els dos junts.

Com et vas iniciar en el món de la motonàutica?

Jo la motonàutica l’he portat sempre dins des que soc petit. El meu germà ja corria en motonàutica, en una categoria que s’anomena S550, que eren uns catamarans que el meu pare li construïa, eren artesanals i els fèiem al taller que teníem. Així que des de ben petit ja anava a les curses amb ell. Als 16 anys ja vaig poder començar a córrer amb les PR750, i després Sandro Pelucca em va dir si volia anar amb ell de copilot a l’endurance. Vam començar a competir junts i des d’aquell moment l’endurance ha sigut la categoria en la qual en més proves he participat.

Què li diries a la gent que no coneix aquest esport perquè s’animin a provarlo?

La motonàutica és un esport d’adrenalina pura. A terra pots agafar un cotxe i anar a 140 km/h que l’únic que notaràs és la velocitat, però en una embarcació anar a 140 km/h canvia totalment la percepció de la velocitat. No té res a veure amb un cotxe, és una de les experiències que jo sempre recomano a tothom; que vinguin a provar i ja veuran com els enganxa, perquè realment és un esport que enganxa molt

“Vull continuar competint i gaudint d’aquest esport que m’apassiona” “La relació entre el pilot i el copilot ha de ser boníssima”