Casualitats históriques
El Barça juga avui contra la UD Las Palmas, un dels equips tradicionals de les Canàries que ha tingut una mica de tot al llarg de la seva història. Gairebé tantes temporades a 2a i 2aB com a 1a, un meritori segon lloc a la lliga de la temporada 1968-69 i finalista a la Copa del Rei l’any 1978, on va perdre precisament contra el Barça. Però els canaris s’han creuat en el camí del Barça en ocasions que han tingut rellevància política més que no pas esportiva. La primera es produïa el 5 de setembre de 1976, quan Joaquim Maria Puyal, a través de les ones de Ràdio Barcelona, feia la retransmissió del primer partit de futbol en català, precisament contra la UD Las Palmas. Un moment històric per al país i per a la ràdio, també per al periodisme esportiu. El Barça va guanyar bé aquell partit, 4-0, la lliga la va guanyar l’Atlético de Madrid i el Las Palmas es va classificar per la UEFA. I Puyal ha esdevingut mestre i referència del periodisme d’aquest país.
La segona data històrica en què els canaris es creuen de nou amb el Barça és el 30 d’octubre de 1977. Feia només una setmana que el president Josep Tarradellas havia tornat de l’exili, i el president, barcelonista confés i soci blaugrana, va voler assistir al primer partit del Barça que se celebrés al Camp Nou, camp que, per cert, no havia trepitjat mai. El Barça va fer els honors al president de Catalunya i va guanyar el seu partit contra el Las Palmas per 5-0.
I avui diumenge, 1 d’octubre, el Barça torna a enfrontar-se als canaris en un altre creuament amb una altra data històrica en què el poble de Catalunya ha estat cridat pel govern per decidir el seu futur a través d’un referèndum, no exempt de polèmica i dificultats.
Un partit més en què el Barça buscarà sens dubte els 21 punts de 21 i seguir la seva ratxa. Però serà interessant veure els crits dels aficionats culers que vagin al partit al minut 17:14 i també l’escenografia de l’estadi, sense oblidar que el Barça va fer un comunicat, fa uns dies, on reiterava el seu compromís històric amb la defensa del país, la democràcia, el dret a decidir i la llibertat d’expressió. Com una immensa majoria de catalans, ni més, ni menys