“SER CAMPIÓ DEL MÓN ÉS UN SOMNI FET REALITAT”

En el seu primer any com a sènior, Josep García s’acaba de proclamar campió del món d’Enduro2, un títol que fins ara només havia aconseguit un pilot espanyol, el també català Ivan Cervantes, el qual a més, és un referent en el món de l’enduro per al jove pilot de Súria. Tot i l’accident que el va fer perdre’s la primera prova del Campionat d’Espanya, el de KTM ha completat una gran temporada que li ha valgut el seu primer Mundial.

Campió del món d’Enduro 2 en la teva primera temporada com a sènior. Què se sent?

Ser campió del món és un somni que tenia des de ben petit fet realitat. Estic molt content, però encara ho estic assimilant.

Quina valoració fas d’aquesta última prova de la temporada a Alemanya?

Una valoració molt bona, tot i que abans de la penúltima prova del Mundial vaig tenir una petita lesió als lligaments del genoll. Va ser un moment difícil, però vam solucionar-ho bé a Anglaterra. Tot i córrer amb aquesta situació al genoll, vaig poder fer una bona actuació i marxar amb més punts de cara al campionat.

T’havies plantejat el títol a principi de temporada?

L’any passat corria en júnior i aquest era el meu primer any en sènior, així que el títol no era un objectiu, aquest era un any per aprendre. Però a principi de temporada vaig començar fent alguns podis i a la segona carrera ja vaig aconseguir la meva primera victòria. En cap moment vaig pensar en el Mundial, però a mesura que anava sumant victòries i podis i quan em vaig posar al capdavant de la classificació general, el meu equip i jo vam començar a pensar-hi més.

En quin moment et vas adonar que podies lluitar pel Mundial?

Vaig començar a creure-m’ho després de la tercera prova del campionat a Itàlia, on vaig aconseguir la victòria els dos dies i em vaig posar líder de la classificació general. Vaig pensar que si continuava amb aquest ritme, entrenant i fent-ho tot com ho estava fent, era possible guanyar aquest Mundial.

De totes les proves que has disputat, amb quina et quedes?

Lògicament amb aquesta última a Alemanya, on he guanyat el Mundial. Diumenge quan vaig arribar al camió i estava tot l’equip allà amb el cava va ser un moment inoblidable.

Tot i així no ha estat fàcil, degut a l’accident que vas patir, que va fer que arribessis just a la primera prova. Què se’t va passar pel cap?

Quan vaig tenir l’accident vaig rebre un cop molt fort a la cara, em vaig fer una fissura al pòmul, però el que era més complicat era la mà, que em vaig fer un tall que tocava dos tendons i em van haver d’operar. A la primera prova del Campionat d’Espanya no vaig arribar a temps, i a la primera del Mundial era dubte, però finalment vaig arribar a la cursa sense agafar la moto ni pràcticament entrenar. Allà també em vaig adonar que si treballava podia arribar a fer grans curses aquest any.

T’esperaves aquests resultats en les primeres curses tenint en compte que pràcticament no vas poder entrenar?

No, per res del món m’ho esperava. Abans de l’accident vaig poder fer tota la pretemporada, però després vaig estar un mes parat sense fer res i vaig perdre tota la forma física i tot el que havia fet durant la pretemporada. Però arribar a Finlàndia, una carrera sobre gel que no ho havia fet mai, i fer un podi va ser una gran recompensa.

Durant el mundial has corregut en tot tipus de terrenys: neu, pols, fang,.. Sota quines circumstàncies et sents més còmode?

Aquest any ens hem trobat amb totes les circumstàncies. On em vaig veure més fluix potser va ser en la neu, ja que no ho havia fet mai, però igual que jo, els pilots d’aquí tampoc, els únics que tenien avantatge eren els finlandesos i els suecs, que hi estan més acostumats. Per la resta crec que soc un pilot que m’adapto bastant bé i bastant ràpid a qualsevol circumstància.

Per aquesta temporada 2017 vas canviar la Husqvarna amb què havies competit els últims anys per la KTM. Què et va portar a fer aquest canvi?

Va ser un gran canvi, ja que és una moto i un equip diferent. A Husqvarna estava molt bé també, em van tractar molt bé. Vam fer un canvi d’aires i la veritat que estic molt content. A més, vaig començar a rebre l’ajuda de Red Bull, que també és un gran patrocinador.

KTM ha anunciat que no estarà a totes les curses del Mundial l’any que ve. Què ens pots dir sobre això?

Sí que ho estan dient i jo també sé alguna cosa, però hem de parlar amb l’equip i encara no hi ha res segur ni cap planning de cara a l’any que ve. Però seguiré amb KTM, això segur.

Com et vas iniciar en l’enduro?

Per tota la meva família: el meu pare, la meva mare, el meu germà, el meu tiet que havia fet carreres al Campionat d’Espanya i al Mundial. Ja de ben petit portava les motos a la sang; tota la meva família sempre hem sigut de motos.

T’has plantejat alguna vegada provar una altra disciplina del motociclisme?

Al 2011 vaig fer un any a la Red Bull Rookies Cup de velocitat, però per diferents motius vaig tornar a l’enduro i aquí estem. De moment només em plantejo continuar a l’enduro amb KTM.

“Arribar a Finlàndia, una carrera sobre gel, que no ho havia fet mai, i fer un podi va ser una gran recompensa” “Soc un pilot que m’adapto bastant bé i bastant ràpid a totes les circumstàncies”

Tens algun referent en el món del motor?

A l’enduro el meu referent de tota la vida ha estat Ivan Cervantes. Fins ara havia sigut l’únic pilot espanyol a guanyar un Mundial d’enduro sènior, i ara ho he aconseguit jo també. Sempre ha sigut un referent com a pilot i sempre serà el meu ídol.

Quins són ara els teus propers objectius?

Els mateixos: seguir guanyant carreres, si KTM torna al Mundial d’enduro perquè no guanyar un Mundial més, i potser de cara a un futur participar en el Dakar