“SI ACABEM L’ANY ENTRE LES QUATRE PRIMERES DEL MÓN, L’OBJECTIU ESTARÀ MÉS QUE COMPLERT”

Ariana Sánchez afronta, la propera setmana, el seu primer Campionat d’Europa formant part de la selecció espanyola absoluta. Als seus 20 anys, la reusenca porta una temporada per emmarcar, després d’aconseguir a Santander, juntament amb la seva parella, la madrilenya Marta Ortega, el seu primer títol professional. Totes dues, a més, tenen un palmarès envejable en categoria de menors, amb tres Mundials a les seves esquenes i sense haver perdut cap set.

Actualment s’està disputant el Campionat de Catalunya absolut. Què n’esperes d’aquest campionat?

L’any passat ja vam aconseguir guanyar aquest campionat amb Marta Marrero, la meva parella en el Campionat de Catalunya, i aquest any esperem consolidar aquest títol.

I sense temps per descansar marxeu cap al Campionat d’Europa. Com afrontes aquesta competició?

Sí, la setmana que ve estarem tota la setmana a Portugal al Campionat d’Europa; marxem dilluns i dimarts ja comencem a jugar. Aquesta serà la primera vegada que vaig seleccionada amb la selecció espanyola absoluta i tenim moltes ganes de fer un bon paper. A més, es fan dos tornejos a l’hora, l’Europeu i un altre torneig Open per parelles. Esperem poder guanyar l’Europeu amb la selecció espanyola i després també ens faria molta il·lusió poder guanyar l’Open.

Com veus l’equip? Us heu marcat algun objectiu?

L’objectiu sempre és guanyar. A nivell europeu Espanya és un país que té un potencial bastant més fort que la resta de països. L’altre país amb més nivell és Argentina, que al ser un Europeu no hi pot jugar. Així que en principi hem de guanyar 100% segur, però tot s’ha de jugar.

Aquest any ja has firmat dos títols internacionals, a Santander i Múrcia. Quina valoració en fas?

La veritat que aquest any no ens esperàvem guanyar el primer torneig de l’any, que va ser a Santander. Ens va fer molta il·lusió, perquè era el primer torneig del Circuit Professional. Després vam guanyar a Múrcia, tot i que no era tan important com el de Santander perquè era un Challenger en què les quatre primeres parelles no hi van, però també ens va fer molta il·lusió perquè érem les favorites i vam aconseguir guanyar el títol.

Quin és l’objectiu de la temporada?

Per a aquesta temporada volíem quedar en el Top-6 del rànquing WPT (World Padel Tour), perquè l’any passat les que entraven al Màsters eren les sis primeres, tot i que aquest any ho han canviat i són les vuit primeres. Així que el nostre objectiu era estar en el Top-6 i finalment hem aconseguit Top-4. Si acabem l’any entre les 4 primeres del món l’objectiu està més que complert.

I més a llarg termini, et marques alguna meta?

Tant per a Marta Ortega, la meva parella, com per a mi, l’objectiu és arribar a ser número 1 algun dia. Encara ens estem formant i l’objectiu de l’any que ve serà guanyar el màxim de tornejos possibles; aquest any hem guanyat un i l’any que ve ens agradaria guanyar-ne més i seguir escalant posicions en el rànquing.

Com deies, ja esteu en la quarta posició del rànquing mundial. Us esperàveu arribar fins aquí tan aviat?

Com ja he dit, el nostre objectiu era el Top-6 i de moment l’hem complert. Queda un torneig del Circuit Mundial i si podem acabar la parella número 4 del WPT és una gran meta; som la parella més jove que està a dalt i que ha aconseguit guanyar un torneig. Crec que estem fent un treball molt bo, però volem continuar pujant posicions al rànquing i arribar un dia a ser la parella número 1.

Quant de temps porteu competint juntes?

La Marta (Ortega) i jo competíem juntes quan estàvem en categoria de menors i després cadascuna va començar el circuit professional pel seu compte, ja que ella va començar uns dos anys abans que jo. Després ens vam tornar a ajuntar l’estiu de 2016 i portem un any i uns mesos jugant juntes en categoria professional.

Ja com a menors vau fer història guanyant-ho tot. Quins records en tens?

L’època de menors va ser molt especial perquè vam aconseguir guanyar cinc Campionats d’Espanya i tres Mundials; vam guanyar tots els tornejos, no vam perdre ni un set, no vam fallar mai en un partit. Érem una parella molt forta i serà molt difícil que es torni a repetir a nivell de menors una parella que ho pugui guanyar tot, sense perdre ni un set. Va ser una experiència molt bona, sobretot pels Mundials, que coneixes gent d’altres països i fas amistats; és una experiència molt bonica.

Tres mundials en categories de menors. Amb quin et quedes?

Crec que em quedo amb el primer, el Mundial de Melilla, amb 14 anys. El primer sempre és el que fa més il·lusió perquè és una cosa que encara no has viscut, és una cosa nova i en edats tan petites potser ho recordes més.

Quin és el vostre secret per arribar fins on heu arribat?

Al ser un esport en parella és molt important que et portis bé amb la teva parella. Nosaltres ens coneixem molt, cadascuna sap el que aporta en la parella, sabem el que volem, al ser de la mateixa edat estem en un moment de la vida igual, i pensem les coses igual. És fonamental que et coneguis i et portis bé amb la teva parella, igual que és molt important i molt bo el treball en equip, tot i que ella entrena amb un entrenador i jo amb un altre.

“Volem continuar pujant posicions al rànquing i arribar un dia a ser la parella número 1” “Serà molt difícil que es torni a repetir a nivell de menors una parella que ho pugui guanyar tot”

Com definiries el teu joc?

Em considero una jugadora agressiva i que lluita molt.

Com et vas iniciar en el món del pàdel?

Vaig començar als 9 anys, ara en tinc 20, perquè el meu pare anava a jugar amb els seus amics a les pistes de pàdel que hi ha al costat de casa nostra i després va començar a portarnos també al meu germà gran i a mi. Em va començar a agradar, se’m donava bé i em van apuntar a una escola del club que tenim a prop de casa. Vaig estar un any entrenant i ja vaig començar a competir a nivell català, i el segon any ja vaig participar en competicions a nivell estatal