Bon inici, dubtes raonables
S egueix
l’inici impecable del Barça a la lliga que ahir va guanyar el Leganés, en un partit més difícil del que es podia sospitar atès el prestigi, l’historial i el nivell tècnic dels dos equips. La ratxa és impressionant en aquest inici de Lliga i l’aturada de seleccions, més enllà de veure com a algun jugador li pesaven les cames més del compte, s’ha pogut saldar amb una nova victòria a domicili.
Queda el dubte de si l’estratègia de Valverde de donar continuïtat a un gruix de jugadors passarà o no factura a la primavera. He sentit opinions per a tots els gustos i veurem com es gestiona tot plegat després de Nadal, però en qualsevol cas tinc molt clar que Valverde, a hores d’ara, té suficient crèdit com per prendre decisions, que fins i tot en determinats moments poden ser i semblar arriscades. No s’ha casat amb cap sistema i ha aplicat allò que creia millor i, a més, ha sabut dibuixar equip i tàctica en funció del que li semblava correcte a cada moment. Com ha de ser.
Per tant, vot de confiança. Per contra, a qui no es pot donar un vot de confiança de cap de les maneres és a la jutgessa Lamela, per molts motius i no estrictament esportius. Segueixo els articles de Xavier Bosch, sempre interessants i que tot sovint posen el dit a la llaga. I en aquestes pàgines parlava de l’empresonament de l’expresident Rosell. No s’entén com és que encara està en presó preventiva. Hi ha tot un seguit de preguntes que el periodista planteja que no només no troben resposta, sinó que posen en evidència que tot plegat és molt estrany, massa estrany. Exactament què està passant en aquest cas? Més enllà de fílies i fòbies del barcelonisme, que per descomptat hi són, i jo diria que són inherents a l’ADN blaugrana, tinc la sensació que hi ha massa gent tancada a presó sense que estigui justificat. I això m’amoïna molt perquè els dubtes raonables que Bosch exposa me’n desperten encara més. La justícia, a més de cega, hauria de ser ràpida, eficaç, eficient i sobre tot, sobre tot, justa, valgui la redundància