“EN AQUEST ESPORT, EL GOS TÉ UNA RESPONSABILITAT DEL 70% EN ELS ÈXITS DE L’ESPORTISTA”

Olga Álvarez completa una setmana de somni. Després d’aconseguir el títol de campiona del món de canicròs gossos nòrdics a Falzé di Piave (Itàlia), l’esportista catalana de la selecció RFEDI s’ha emportat el subcampionat en canicròs femení en el Campionat del Món celebrat a Polònia. Dos títols que se sumen a l’europeu de gossos nòrdics aconseguit a principi de temporada.

Han estat dues setmanes perfectes?

Doncs la veritat és que sí. Han estat molts quilòmetres i, en el cas de Polònia, molta aigua, però han sigut un parell de setmanes bastant completes.

Comencem pel principi. Com va anar a Itàlia?

Els campionats del món de gossos nòrdics es van celebrar a Falzé di Piave, una població que està a prop de Venècia (Itàlia), i la temperatura era una mica alta, tenint en compte el que els va millor als gossos nòrdics, fet que va provocar que l’organització modifiqués horaris perquè la temperatura no els afectés massa.

I bé, el primer dia va anar tot molt bé. Anava amb el meu gos, Sheppard, un husky. En els mundials de gossos nòrdics només competeixen 4 races: el groenlandès, el samoiede, el malamut d’Alaska, i el husky. Teníem un handicap, i era que corria sola; l’organització va voler evitar inconvenients en els avançaments dels gossos. Els avançaments són moments complicats perquè la majoria de gossos són molt competitius i no els agrada que els avancin. Per aquest motiu es va decidir deixar prou marge de decalatge entre sortida i sortida perquè els avançaments fossin els mínims.

I això és un handicap?

Per a mi sí, perquè el Sheppard es motiva molt més quan veu altres gossos. Hi ha gossos a qui els encanta córrer però hi ha d’altres que es pregunten “per què estic corrent jo sol aquí si no hi ha cap motivació”. El Sheppard necessita veure l’estímul i, en els dos dies, vam córrer sols els 5,5 km. El primer perquè em va tocar per sorteig sortir la primera; i el segon perquè havia fet el millor temps. I estic molt contenta amb ell perquè va aguantar la motivació tot i no veure cap altre gos en tota la cursa. El primer dia ja ens vam posar en primera posició, amb un marge suficientment ampli com per tenir la tranquil·litat per al segon dia.

El segon dia vas córrer amb la seguretat de ser campiona?

Home, la seguretat no la tens mai. Pots tenir un accident, una caiguda, o el gos no passa el control veterinari del següent dia, etc. Per exemple, a vegades filmen les competicions amb drons, que fan unes imatges molt xules, però potser el gos s’espanta, es para i no hi ha qui el mogui: estàs acabada.

Per això és important, si pots, fer un molt bon temps el primer dia perquè no saps què pot passar el següent. Però va anar tot molt bé i el marge va ser suficient per proclamar-me campiona del món.

I la setmana següent, a Polònia, com va anar la competició?

Allà va fer més fred, les temperatures oscil·laven entre 3 i 8 graus, però el principal inconvenient va ser que plovia molt. Ens vam trobar que la pluja havia malmès el primer tram del recorregut, i l’organització va haver d’escurçar-lo. En resum, van treure els 800 metres inicials perquè era camp que havia quedat inundat i ens haguéssim fet mal tant els participants com els gossos.

Amb quin gos vas competir?

En aquest campionat, a diferència del d’Itàlia, hi competien totes les races de gossos. Els nòrdics, de fet, només competien en les disciplines que arrosseguen alguna cosa, ja sigui una bicicleta, un patinet o un carro. Jo vaig competir amb el Nix, el gos d’un amic que encara no havia debutat perquè el meu amic es va lesionar la temporada passada. Però a ell li interessava que competís, ho vam parlar, el gos és bo i l’he agafat jo aquesta temporada. El gos està verd, perquè és jove, però corria bé i així competeix. El meu amic ha competit amb un gos nòrdic i jo amb el seu.

Quina importància té el gos en els teus èxits?

Si hagués de fer un tant per cent, diria que el gos té una responsabilitat del 70% en els èxits de l’esportista. Si un gos no tira, ja pot córrer el millor atleta del món que no farà res. De fet, hi ha una norma en el canicròs que diu que no pots avançar el teu gos; sempre has d’anar darrere d’ell; el gos davant teu tibant la corda. El gos ha de voler córrer i dur el ritme; ha d’estar preparat físicament i mentalment per voler córrer i aguantar aquesta motivació durant tota la cursa. Vigilen molt aquest aspecte. Et poden arribar a desqualificar si

l’avances.

Com entrenes amb els gossos?

Sortint a córrer molt aviat al matí. És el millor moment per a ells i per a mi. Tinc un fill i treballo; vaig provar vàries opcions; a la tarda sempre passava que, d’una banda, per una cosa o altra, la feina s’acumulava i tenies menys hores, i, d’altra banda, fins ben entrat l’hivern les temperatures no són les adequades a les 19 o 20 h. En canvi al matí, quan surto a entrenar/córrer amb ells, encara que sigui primavera a les 5 h o 6 h del matí fa una temperatura perfecta.

Com et vas aficionar a aquest esport?

Va ser per un company de feina. Vam coincidir en un curs; ell tenia moltes ganes de fer la Pirena, li feia il·lusió, i en aquell moment estava començant a agafar huskies per fer la cursa. I va veure que jo sortia a córrer els migdies, durant el descans del curs, i em va dir “a tu t’agrada córrer, saps què és el canicròs?”; jo no en tenia ni idea. Em va dir “córrer lligat amb un gos”. Jo havia tingut gossos i m’agradaven molt, és clar, i em va semblar una idea maca. En aquell moment començava la temporada, devia ser fa 7 octubres, em va deixar un dels seus gossos per provar-ho i em va encantar; vaig estar un parell d’anys ajudant-lo, perquè ell feia trineu i, circumstàncies de la vida, un dels seus gossos no es portava bé amb el grup i, finalment, em vaig quedar el Sheppard per córrer amb ell.

Quants anys té el Sheppard?

6 anys.

I fins quan durarà la seva carrera esportiva?

Els gossos poden competir des que fan un any fins que en fan 10.

I en el pla competitiu: quins objectius tens aquesta temporada?

Doncs ara mateix tinc el campionat d’Espanya aquest cap de setmana. Nosaltres anem al revés. Comencem primer per les competicions internacionals i després les nacionals. És per una qüestió de temperatura. Llavors els resultats de l’estatal, els punts que aconsegueixes a la lliga espanyola i altres competicions et classifiquen per a la competició internacional de l’any vinent. Així que estic motivadíssima de cara a aquest Campionat d’Espanya.

I aquest any t’ha anat molt bé a nivell internacional, oi?

Sí. He quedat campiona d’Europa i del món canicròs de gossos nòrdics i subcampiona del món de canircròs.

El teu millor any?

Sí, de moment sí. I vull aprofitar per agrair a tothom que m’ha ajudat durant tot aquest temps

“Si un gos no tira, ja pot córrer el millor atleta del món que no farà res” “M’agradava córrer i havia tingut gossos, i m’agradaven molt, és clar: llavors, córrer lligada amb un gos em va semblar una idea maca”