El xiquet de Reus
Em sembla curiós, i no amago que m’agrada especialment, que quan els periodistes fan referència a Sergi Roberto, tot sovint citen que és fill de Reus.
Aquests dies, arrel de la seva renovació pel Barça, s’ha parlat molt del Sergi, i s’ha parlat de les seves qualitats futbolístiques, de la paciència que, a diferència d’altres perles del planter, ha sabut tenir i que l’ha portat fins dalt de tot, de si podia ser un exemple per als que pugen, de si és millor al mig però on s’ha consolidat és precisament al lateral dret, de la seva polivalència,... I tot és molt cert. Sergi Roberto acumula virtuts tècniques, sens dubte, però també és una excel·lent persona, i això en aquest món tan egòlatra com és el futbol, s’ha de destacar.
Sovint hem parlat de Messi ila seva actitud al camp. Messi és d’aquells jugadors que no fa trampes, que malgrat que intentin tirar-lo a terra, si no és inevitable, no cau, que no s’amaga ni exagera, a diferència de molts altres. Doncs Sergi Roberto també és d’aquests, dels que no s’amaga, ni es deixa caure ni enganya. I això quan ho practiques al terreny de joc és evident que té una translació a la vida.
Però encara hi vull afegir un altre aspecte. Fa uns mesos es va celebrar l’aniversari de l’UEB Santes Creus, un club de futbol reusenc dedicat exclusivament a la base i que ha tret unes quantes perles que s’han repartit pel món. Un d’ells és, precisament, Sergi Roberto que va començar la seva singladura com a futbolista precisament allà. El Sergi va ser el protagonista de l’acte de celebració dels 50 anys, i la seva actitud, la seva atenció amb tots els que hi van participar va ser d’una persona afable, que no tenia un no per resposta, que va tenir paciència infinita i que estava molt lluny d’aquells ídols inaccessibles, antipàtics i distants. Hi ha moltes maneres d’exercir el lideratge a la vida. La que es basa en la humilitat em captiva.
Ser bona persona és important a la vida, però si a més saps fer aquelles cavalcades en què comences a trencar línies de l’equip rival i acabes fent una assistència magistral, o si poses la cama per completar una remuntada que es recordarà per sempre més a la història del Barça, ja estàs en la línia de convertir-te en ídol per a unes quantes generacions.