Tanca el cercle en el Terrassa
Va començar i acabar com a jugador amb els egarencs i enguany ha debutat com a entrenador
Cristian García Ramos, de 36 anys, va jugar en el futbol professional en les files del Terrassa, sis anys, després va passar per l’Ejido, el Cádiz, la Ponferradina, el Córdoba, el Tenerife i el Sabadell. La temporada passada va tornar com a jugador al Terrassa, però les lesions el van apartar de l’equip i enguany ha debutat com a entrenador amb els egarencs. “No hi ha molta gent que pugui començar i acabar com a jugador en el mateix equip, ni que pugui debutar com a entrenador en ell també. El club de la meva ciutat, el meu club”, diu Cristian.
De la seva vida com a futbolista “que moltes vegades té més moments agredolços que dolços”, destaca dos especialment feliços: “la salvació del Terrassa quan estàvem a Segona i l’ascens del Cádiz a Segona Divisió”.
De la gespa a la banqueta
“Quan vaig conèixer el president Jordi Cuesta i vaig arribar al Terrassa la idea era la d’acabar com a jugador i després fer d’entrenador o director esportiu. Durant la temporada em vaig lesionar per segona vegada de genoll i vaig pensar que era l’hora de deixar-ho. La manera de seguir lligat i fer el que he fet sempre i el que més m’agrada era estar a la banqueta i el Terrassa em va donar aquesta oportunitat”. Ho tenia clar des de l’inici tot i que “el repte era important. Era una gran responsabilitat, perquè l’anterior tècnic, l’Agustín Vacas, havia deixat l’equip en promoció d’ascens el curs anterior. Enguany vam començar amb l’objectiu d’acabar entre els 8 primers. Crec que això ja està aconseguit i ara lluitarem per jugar la fase d’ascens, que per a mi, és una gran il·lusió”.
L’estada d’en Cristian García al Terrassa, que es prolongarà una temporada més, ja que ja ha renovat, va estretament lligada amb la del president Jordi Cuesta. El binomi dels dos és clau: “Jordi Cuesta sa- bia que arribava a un club que era un solar. Va sembrar bé i continua fent-ho bé. Té projectes, és molt ca- bal i té clar el que vol i el que busca. Des del principi va creure en mi i és una gran responsabilitat”.
Cristian, a més de dedicar-se al futbol té una empresa d’asfalt i paviments: “Quan vaig començar de ju- gador sabia que no seria una estre- lla i que no podria viure de la renda així que vaig formar el meu futur. Perquè l’avió enlaira sent futbolis- ta, però aterra en la vida normal i és dur. Ja no ets el Cristian García, el jugador, ets el Cristian García, el que va a la cua com tothom”