“Volem doblar el nombre de llicències”

Acaba d’estrenar el seu cinquè mandat com a president de la Federació Catalana de Patinatge, “una mica excessiu”, bromeja. Però Ramon Basiana ens explica els objectius de l’entitat que presideix amb la vitalitat i entusiasme com si fos el seu primer mandat. Quan va entrar de president, la federació tenia un pressupost de 400 mil euros i ara en gestiona un de 2 milions i mig, en què només el 23% depèn de les aportacions públiques. Molt de múscul per tirar endavant els dos grans projectes: els Roller World Games que es disputen a Barcelona l’estiu vinent i una nova estructuració de la federació per fer el salt qualitatiu definitiu.

Què ens pot avançar?

Trencarem esquemes! Encara no podem avançar gaire perquè estem en una primera fase de treball però ens obrim al món. Volem oferir, dintre el nostre esport, el nostre bagatge, la nostra experiència. Tant els treballadors de la federació com els directius hi han treballat, conjuntament amb una consultoria per establir aquest nou pla estratègic. Fa gairebé 10 anys vam fer un pla estratègic els objectius del qual els hem assolit. Ara toca fer aquest segon pas. Com a objectiu, per exemple, volem doblar llicències. Ara en tenim 25 mil i volem arribar a les 50 mil.

Com pensen fer-ho?

Sortint-nos de la idea clàssica de la llicència. Pot ser que una noia de Nova York vulgui fer una formació de patinatge en línia amb nosaltres, per exemple, també ho comptabi litzaríem. Només amb la competició no arribarem a les 50 mil llicències. De fet, no tenim prou instal·lacions per absorbir 50 mil practicants. Hem de canviar el model. Hi hauria la llicència de competició i crearíem una llicència diferent per a, entre altres casos, aquesta gent que fa alguna formació amb nosaltres, etc.

La federació ha fet un esforç per incorporar disciplines menys tradicionals com el skateboard, el freestyle, el rollerblading, etc. Quin és el motiu?

És una manera de créixer. Són col·lectius diferents als que tenim. Amb ells intentem que no ens vegin com usurpadors de la seva disciplina. Els deixem que siguin ells els qui decideixin cap a on volen anar i com. Nosaltres els oferim suport perquè ho facin. És una filosofia de la federació. Quan va sortir l’hoquei línia, per exemple, ho vam fer així i ara ja és una tradicional de la casa. Doblar llicències també passa per aquí.

Quina és la salut econòmica de la federació?

Amb només el 23% de dependència del sector públic aguantem molt bé els moments, com els d’ara, quan no saps quan rebràs la subvenció.

El 155 no us ha afectat?

Ens ha afectat perquè tenim un 20% penjat que no hem cobrat. No sé si el fet d’haver sigut capdavanters en el tema nacional ens ha penalitzat.

Us han penalitzat per barrejar política i esport?

Sempre s’ha de barrejar política i esport. El que no pot ser és que l’únic sector que no pugui parlar de política sigui el món de l’esport. A més, sempre que hi ha èxits esportius, aquell que ens demana la neutralitat els barreja. I normalment qui demana neutralitat és el que mana. L’esportista ha de poder manifestar-se. Bé ho fan els Estats Units, els jugadors de futbol americà que s’agenollen quan sona l’himne en protesta contra el president Trump. Nosaltres, com a Federació, sempre ens hem posicionat.

Quin és el nivell del patinatge català?

Catalunya és potència mundial. A l’última gala del patinatge, al febrer, teníem 102 medallistes catalans dels World Roller Games de Nanjing dels 170 medallistes de la delegació espanyola. Si fóssim independents seríem referents mundials, segur.

Quins canvis ha notat en el patinatge des que és president de la federació?

Tot s’ha professionalitzat més. Les estructures dels clubs no ho han fet del tot, però sí que han entrat en aquesta dinàmica. I també es nota la irrupció de les noves tecnologies. Ens ajuden a donar un millor servei.

Som a 1 any vista dels WRG. Aquest és un projecte molt personal per a vostè, oi?

Sí, perquè el vaig engegar jo. Ja en la famosa Assemblea de Fresno (2004) portàvem la proposta. Aquella assemblea va acabar com va acabar i el projecte va quedar guardat al calaix fins que el 2013 el president de la internacional el va treure. Vaig parlar amb el president de la internacional, les institucions catalanes i la federació espanyola, i l’opció de Barcelona agradava. Per aquesta cita hem dissenyat un model d’organització d’esdeveniment en què la federació catalana està, per primera vegada, en igualtat de condicions que l’espanyola. No volem estar perquè ens donin 200 entrades.

Si participessin les seleccions catalanes, guanyarien?

Competiríem! Amb tot això de si fóssim independents, he mantingut converses amb el president de l’espanyola i tenim clar que treballaríem plegats per trobar solucions conjuntes i beneficioses per tots dos. És a dir, si hem de fer una lliga ibèrica, la fem. Fins i tot en els moments polítics més crítics, hem entès que el projecte comú que ens lliga esportivament està per sobre del conflicte polític.

Tornant al Roller Games. Què signifiquen per a la federació i el patinatge catalans?

Per a la Federació, un salt qualitatiu. I si surten com volem, ens situarà dins el top10 d’organitzacions esportives internacionals. Això ens donarà més força per entrar al COI. Ara hi tenim mig peu a través del skate, que serà olímpic a Tòquio, però volem entrar amb la roda petita més tradicional. Per a la ciutat serà un esdeveniment nou amb molta activitat al carrer. Com a país, esperem que quedi manifesta la potència que som