El planter i l’estil

Dimarts tornava la Champions. Vam gaudir d'un bon partit i un magnífic resultat davant un PSV que no serà un rival fàcil per a ningú en aquesta lligueta.

El Barça va dominar amb toc i possessió durant una bona part del partit i no va renunciar a una major agressivitat en un determinat moment. I és que aquest Barça, quan li convé, acaba jugant amb quatre davanters purs, Coutinho, Dembelé, Messi i Suárez. L'ADN blaugrana ens ha permès al llarg del temps veure partits sublims, gols col∙lectius, i també individuals, increïbles. Però en un moment concret aquest sistema ha hagut d'evolucionar. És llei de vida atès que els rivals s'espavilen i saben com bloquejarte, entre d'altres coses perquè molts d'ells t'acaben imitant. Per això és important créixer, tenir més recursos, i fer que aquest ADN cada cop sigui més sòlid, més divers, més eficient,... això és el que acabarà donant fruit, juntament amb el talent dels jugadors.

I parlant de talent és obligatori fer cap al planter. Aquests dies hem pogut veure a Mundo Deportivo l'evolució dels jugadors del Barça que han passat pels equips inferiors. Diria que hi ha tres categories. Els que del planter han triomfat al Barça (són els escollits i estan un, dos o fins i tot deu graons per damunt de la resta), els del planter que no han tingut la paciència suficient i han decidit fer maletes i triomfar arreu (analitzar on han anat a parar i què han aconseguit és un exercici interessant) i els que s'han quedat pel camí. Però el que és clar és que el volum de jugadors aptes per al futbol d'elit al màxim nivell és molt gran. També és clar, tanmateix, que per molts que n'hi hagi, no tots serveixen per al Barça. Ser del planter no significa automàticament ser bo per al primer equip.

El club ha de continuar amb aquesta aposta de futur. I mentrestant, saber modular i governar amb intel∙ligència els equilibris entre els nois de la casa i els que volen venir a triomfar al costat dels nois de la casa