Xarxes i futbolistes

Arturo Vidal és un futbolista atípic que té un comportament a les xarxes socials caracteritzat per la seva “sinceritat”. Si està enfadat ho expressa sense manies. Dins dels col∙lectius professionals que fan ús de les xarxes socials, no hi ha dubte que els qui són a l'elit de l'esport rei han esdevingut autèntics “influencers”, sovint amb milions de seguidors i que exposen la seva vida privada d'una manera que contrasta absolutament amb les seves reserves a obrir-se als mitjans de comunicació més tradicionals. S'ha desenvolupat en el camp del futbol allò que Donald Trump ha posat en pràctica a la Casa Blanca, jo controlo quan, com i a qui dono la notícia, i ja no necessito els mitjans de comunicació per arribar al gran públic. O al menys això és el que es pensa el poderós president nordamericà, i de fet molts futbolistes. Però les coses no acaben de ser exactament així. Els mitjans encara hi tenen moltes coses a dir, i els periodistes un paper fonamental a jugar.

El principal problema derivat de l'ús de les xarxes per part dels futbolistes acaba sempre al passiu dels clubs que els paguen. I remarco, que els paguen! Perquè si els paguen, per cert d'una manera molt generosa, alguna cosa hi tindran a dir en tot aquest assumpte. Alguns clubs apliquen normes estrictes, d'altres llibertat absoluta fins que topen amb algun conflicte. I ni prohibir, ni deixar fer arregla el problema.

Les xarxes socials han canviat dinàmiques d'una manera radical, i per tant també s'han de tractar diferent. Probablement la solució per evitar conflictes amb, i a, les xarxes passa pel pacte. Un pacte que han de subscriure i assumir jugadors, tècnics i club on es fixin les normes de comportament i on són les línies vermelles. I el pacte significa diàleg i negociació, que per cert, en cap cas poden fer intermediaris. Avui el món que progressa funciona d'aquesta manera, amb acord tothom guanya. Difícil? I tant, però no impossible, i en cas que s'arribi a un acord és la solució perfecta