La culpa és dels xinesos

La tragèdia en què es troba immers el Reus Deportiu no s'ha acabat. L'agonia s'eternitza. Ahir el propietari del club va intentar explicar-se, amb poca fortuna.

Entre totes les perles que va deixar anar n'hi ha dues que són per sucar-hi pa. La primera és que el Reus seguirà competint a Segona A. Ho diu i es queda tan ample. Però en quines condicions competirà? Amb jugadors que no saben si cobraran i amb mig equip fora?

Sap greu però així és impossible competir, tot i la immensa professionalitat dels jugadors que encara queden i el cos tècnic.

La segona perla encara és més deliciosa. Diu el propietari que la culpa de tot plegat és de les restriccions que ha posat el govern xinès pel que fa a la compra de clubs de futbol estrangers. C ertament el govern xinès, veient com alguns dels homes més rics de la Xina decidien invertir fora del país, ha començat a posar límits. Però què se li ha perdut al Reus Deportiu a la Xina? El problema, i deixem-nos ja de tonteries, és que un club s'ha de governar com una empresa important, quadrant balanços i amb visió de negoci però també amb fidelitat a una història i a uns colors. El factor esport en el sentit més ampli de la paraula no pot desaparèixer mai, ha de ser el dominant.

Quan ets un mal empresari i no sents ni el club, ni la ciutat passa el que passa. Per als qui van comprar el Reus (Oliver i socis) això era un simple negoci, que ha fracassat estrepitosament però qui se la carrega és un club centenari i, de retruc, el bon nom d'una ciutat. La culpa, això sí, dels xinesos!