Desitjos per l’any dinou

Comença un nou any i m'atreveixo a compartir uns quants desitjos amb tots vostès per a aquest 2019, un any que ha arribat ple d'incerteses i temors, però també d'expectatives i il•lusions.

D'entrada penso que hi ha un desig que compartim la immensa majoria de culers del món, i que va expressar

Messi en la presentació de l'equip: “Esa copa tan linda y deseada”. I tant! No serà fàcil ni molt menys. El nivell competitiu de la Champions cada cop és més gran, hi ha més bons equips i més difícils de guanyar. És cert que el Barça té un dels millors equips del món. Negar-ho seria estúpid, com també ho seria instal•lar-se en la comoditat d'aquell que se sap superior a la resta, perquè llavors només es pot perdre, i les tres darreres edicions de la Champions en són la prova. Humilitat i esforç màxim han de formar part de la recepta guanyadora. Un altre desig, la Lliga!. Sí, sí, la Lliga. Bàsicament perquè si es vol guanyar la Champions s'ha d'assegurar la Lliga. La història marca el camí.

I la llista de desitjos seria molt llarga: que tot allò que envolta el Barça sigui menys dramàtic i més racional, que l'esport català segueixi el camí de progrés que ha demostrat en els darrers anys en tantes disciplines, que el bàsquet i l'handbol blaugranes competeixin, i posats a demanar, que es trobi una solució per a la situació del Reus Deportiu (tot i que en aquests cas, més que un desig caldria un miracle). I amb tot això, i encara a l'univers blaugrana, un desig per dignitat: justícia i llibertat per al Sandro Rosell i el Joan

Besolí. Feliç 2019!