Repunt esperançador de l'arbitratge femení

Tot i el progressiu auge d'aquest sector, la presència de la dona àrbitra és encara escassa en la majoria de disciplines

Ja fa uns anys que les diverses federacions catalanes es van comprometre a activar una sèrie de mesures contra les actituds masclistes als recintes esportius. Moltes d’elles focalitzades a facilitar el treball dels col∙legiats. Els resultats han estat positius, donat el notable descens dels comportaments sexistes; però encara és necessari fer un repàs de portes endins. Analitzar l’evolució d’un arbitratge femení que les diferents federacions s’han encarregat, amb més o menys èxit, de promocionar. Les xifres aportades per les institucions enquestades en són bona prova d’aquesta política integradora.

Basant-nos en criteris proporcionals, la Federació de Gimnàstica es destaca com l’organisme amb més dones exercint tasques arbitrals: fins a un 86’36% del col∙lectiu l’ocupen jutgesses. La segueixen, uns esglaons per sota, el voleibol i la natació, amb un 48’5% i un 43’68% de participació femenina, respectivament. Altres esports, com el bàsquet, el tennis, el futbol americà o l’hoquei s’ubiquen a la zona noble, amb un cens de dones d’entre l’11 i el 26%. Les xifres del futbol sala: les col∙legiades només suposen un 2’91% del còmput integral.

En números absoluts, la situació canvia radicalment. Dels enquestats, el bàsquet és l’esport amb més dones àrbitres: fins a 453, integrades en un total de 1.730 col∙legiats. Tot seguit, apareixen el voleibol amb 346 i la gimnàstica, amb 165. Per sota, trobem els registres del judo, amb 6 col∙legiades de 45; el futbol americà, amb 10 de 54, el korfbal, amb 9 de 23, l’hoquei línia, amb 3 de 15, i el futbol sala, amb 3 de 103.

Fent els deures

Amb tot, no s’ha de jutjar l’eficàcia de la captació per la seva situació actual, sinó que s’ha d’observar amb la perspectiva dels anys. En cinc anys, el futbol americà ha augmentat la presència de la dona àrbitra en un 233’33%, passant de 3 col∙legiades a les 10 d’enguany. Mentrestant, la ràtio d’homes només ha incrementat en un 25%. En la mateixa línia trobem el rugbi, amb una potenciació del 200%; i el judo i l’hoquei patins, amb un creixement del 100% en només un lustre. D’altres, com l’hoquei línia, han passat de no comptar amb representació femenina a gaudir de fins a tres col∙legiades. En conjunt, s’observa una tendència comuna: l’arbitratge, ja sigui masculí o femení, genera treball a Catalunya gràcies a l’accessibilitat i democratització de la pràctica esportiva.

Amb la voluntat d’atendre les necessitats bàsiques de les diverses modalitats, les federacions posen en marxa tota una sèrie de campanyes per atreure àrbitres. Ho fan, normalment, a l’inici de la temporada, adreçant-se als clubs i competidors federats. Molts d’aquests organismes, com els de korfbal, gimnàstica o hoquei aposten per una campanya unisex. D’altres, com les de rugbi, handbol o judo ofereixen des de la seva delegació espanyola tota una sèrie de clínics i cursos específics per a col∙legiades, dels quals poden beneficiar-se les interessades a Catalunya.

De fet, aquestes iniciatives s’han revelat efectives a l’hora de potenciar el nombre de col∙legiades. Insistir en l’elaboració de plans específicament dirigits a les dones és, possiblement, la forma idònia d’incentivar un arbitratge femení que comença a sortir de l’ou, però que encara necessita una empenta per arrencar a volar