8M i esport femení

Futbolísticament parlant hem viscut una setmana intensa. L'Ajax va completar la feina iniciada pel Barça i el Real Madrid està fora de Champions i de la Copa del Rei, i a la lliga sense clau roent on aferrar-se.

I aquesta setmana, el 8 de març, s'ha celebrat el dia internacional de les dones, amb manifestacions multitudinàries arreu. Tinc el convenciment que el segle XXI serà el segle de les dones, un punt d'inflexió a la història de la humanitat. Se'm podria dir que és una afirmació agosarada vista la situació de discriminació que pateixen en tants àmbits de la vida, l'esportiu inclòs. I és cert, però la societat que ve haurà de posar en valor forçosament l'aportació que fan les dones. Al segle XXI les dones tindran la responsabilitat de liderar molts àmbits de la societat. I si no ho creuen, al temps.

L'àmbit esportiu no és cap excepció. Avui la dona està absolutament discriminada en el món esportiu. Són milions, i no exagero, els exemples, les anècdotes i les històries terribles que demostrarien aquesta discriminació.

I si bé és cert que darrerament el futbol femení està agafant cada cop més importància i equips com el Barça ho fan cada cop millor, voldria acabar amb un exemple en positiu: les tres presidentes de clubs de futbol de 1ª: Layhoon Chan

(València), Amaia Gorostiza

(Eibar) i Victoria Pavón

(Leganés). Aquests dies se n'ha parlat molt. Em quedo, i em crida molt l'atenció, el model de funcionament de l'Eibar, un club on les dones tenen un paper clau. No s'ho prenguin com l'excepció, són el precedent!