L’ascens del rugbi femení
RUGBI
Els temps estan canviant. En alguns aspectes la societat vol i necessita evolucionar cap a millor, i la lluita per la igualtat entre dones i homes és un dels epicentres del canvi buscat. Les reivindicacions són transversals i abracen també l’esport, una de les moltes facetes en què encara cal remar per arribar a la paritat.
En aquest camí, en aquesta lluita, el rugbi hi vol jugar un paper protagonista. L’ovalada femenina es troba en un gran estat de salut, i amb cada placatge, melé i carrera reivindica que el rugbi, en femení i en masculí, segueix sent rugbi.
Rècord d’assistència
Així ho van demostrar el BUC i el CR Sant Cugat el 2 de març passat en la final de la Divisió d’Honor catalana, quan 1.500 persones van fer vessar les grades de la Foixarda cosa que suposava un rècord d’assistència per a un partit de rugbi femení a Catalunya.
Retransmès en directe per la televisió gràcies a La Xarxa, milers de persones van poder gaudir dels espectaculars play-off de la principal Lliga catalana, la punta de l’iceberg del treball que s’ha realitzat els darrers anys en el rugbi femení a Catalunya.
I és que en 10 anys, el nombre de jugadores de rugbi a Catalunya s’ha multiplicat gairebé per quatre. Mentre l’any 2009 amb prou feines se superava la xifra de 250 dones rugbiers, enguany són 1.000 les jugadores de totes les edats que practiquen cada cap de setmana un esport, el rugbi, que creix sense aturador a Catalunya.
La final, en directe
També posa de manifest el bon estat de forma de l’ovalada catalana la final que jugarà l’INEF-Hospitalet aquest diumenge a les 11h a Madrid. L’únic equip català a la Divisió d’Honor estatal competirà pel títol amb el CRAT A Corunya amb les càmeres de Teledeporte en directe per emetre-ho des de Las Terrazas. No és, però, el camp desitjat per equips i aficionats, ja que l’estadi principal del rugbi espanyol és el Central de Madrid amb capacitat per 15.000 persones (per les 1.500 de Las Terrazas) però catalanes i gallegues saltaran a la gespa amb la voluntat d’oferir un gran espectacle i constatar que, tot i que els temps estan canviant, encara hi ha camí per fer