Catalans a l’elit mundial
n La pesca és una de les primeres activitats que va realitzar l’ésser humà, en el Paleolític ja ho feia, per alimentar-se. En el nostre àmbit català, ha estat fins a la meitat del segle passat un recurs més de l’economia familiar, es pescava per a menjar, o per a vendre els peixos.Deixant de banda la pràctica cada cop més residual del sacrifici dels peixos, actualment la pesca esportiva és majoritàriament sense mort, esdevenint un esport amb majúscules.
El nivell bàsic de la competició oficial comença als clubs de pesca, continua pels campionats de Catalunya i campionats d’Espanya, finalitzant als campionats Europeus i Mundials. Paral·lelament hi ha concursos, opens, màsters, .... de caràcter local, nacional o internacional, que són competicions oficioses, que faciliten l’entrenament dels esportistes de competició, on s’experimenta i es transmeten els últims avenços en les diferents tècniques.
Els esportistes tenen diverses categories en funció de l’edat o del nivell, per edat hi ha Joventut, Absoluta i Veterans; pel nivell, hi ha esportistes de nivell base, alt nivell de la federació catalana, al nivell de la federació espanyola i Deportistas de Alto Nivel (DAN) del Consejo Superior de Deportes.
En la part més alta de l’elit mundial d’aquest esport hi ha 41 esportistes catalans denominats D’Alt Nivell pel “Consejo Superior de Deportes”. Sens dubte és un privilegi, per la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting (FCPEC), disposar d’aquests esportistes d’elit mundial. Com a qualsevol altre esport, l’entrenament és fonamental i consisteix en un procés continuat de treball que té com a finalitat desenvolupar les qualitats físiques, tècniques i psíquiques per obtenir el màxim rendiment esportiu. A més, degut a que la pesca es desenvolupa en el medi natural e interactua amb essers vius, es a dir les circumstàncies son canviants, l’esportista necessita disposar del màxim d’informació per prendre decisions abans i durant la competició.
Físicament s’ha d’estar en la millor forma possible, ja que les competicions desgasten, no solament per l’acció esportiva en si mateixa; també desgasten els viatges, amb un inexistent suport logístic on tot s’ho ha de fer un mateix; cansa també la tensió i les poques hores de dormir. És sobretot en les últimes mànigues de la competició quan la forma física és fonamental per mantenir el cap clar i poder decidir sota pressió. També, es necessita una bona preparació psíquica per mantenir la concentració en tot moment i poder prendre les decisions adients, així com controlar els nervis, evitant entrar en un cercle viciós de desgast físic i mental que es retro alimenta.
Màxima exigéncia
La pesca amb mosca requereix prendre la decisió més adient en cada moment: Quina tècnica utilitzo? Quin material? On són els peixos? De quina classe? Quina actitud tenen o què mengen? Quines postures he de treballar?... Per prendre decisions es necessita: fer recerca per obtenir els coneixements, molta experiència i també control mental per encertar sota la pressió competitiva.
Com en tots els esports, la competició exigeix el màxim. Així, un pescador d’elit mundial dedica una mitja de cinc hores diàries a entrenar, preparar el material i competir. Per disposar d’aquest temps es requereix fer un esforç econòmic i familiar difícilment assumible per la majoria d’aficionats al ser un esport amateur, sense ajudes. La motivació és interior, surt de voler progressar, de saber més, d’aconseguir reptes o de saber fins on es pot arribar. L’essència de la competició esportiva, i de la vida.
Com a conclusió es pot dir que aquest esport minoritari, totalment amateur i amb mínim reconeixement social, requereix un esforç molt gran pels competidors d’Alt Nivell. Aquí a Catalunya tenim el millor de l’elit mundial. Encara que solament sigui per l’esforç que fan, es mereixen tot el nostre reconeixement i suport
H