Dubtes raonables

quest article que vostès llegeixen el diumenge l’acostumo a escriure el dissabte. Això implica, per força, que poc puc reflexionar sobre què ha fet el Barça, com ha jugat i quines lliçons en traiem de tot plegat. Aquest cop és diferent. No recordo un partit en divendres del Barça i, sincerament, no m’agrada. Però és clar que ens hi haurem d’acostumar. La qüestió és que escriure sobre el que va passar fa pràcticament 24 hores, a més de donar-te perspectiva, et permet llegir i escoltar opinions per a tots els gustos.

Ampolla mig plena o ampolla mig buida? Setién la va encertar tàcticament o el seu plantejament era més propi de Valverde, la qual cosa deu voler dir més conservador (pobre Ernesto)? Havia de jugar Ansu Fati, com a mínim sortir a la segona part, o la confiança en Suárez havia de ser fins al darrer alè, i mai millor dit? Per què no va esgotar els cinc canvis l’entrenador blaugrana quan el ritme del partit va ser intens i el Sevilla al final semblava més sencer i més fresc? I la pregunta del milió, algú creu que la Real Sociedad pot guanyar o empatar amb el Real Madrid avui diumenge? De fet amb la represa de la Lliga, la Real no ha estat gaire fina, mentre que al Real, de moment, i com bé apuntava Gerard Piqué, totes li ponen.

Queda lliga, i com bé diu la dita, mentre hi ha vida, hi ha esperança. Per tant toca referse anímicament i, sobretot, físicament. Aquest tram final de la Lliga passarà factura, pels tres mesos d’aturada i pel ritme que se li està imprimint. Els més forts, de cos i de cap, acabaran sent els vencedors H

o